4/5/2013
dBalears (ara)
El vi és avui una de les begudes més comunes a les taules de les llars de la Mediterrània. Però aquest beuratge ens ve d’enrere i suposà una aliment “exclusiu” per a una part dels pobladors de la Mallorca posttalaiòtica. No debades, foren els púnics i després els romans els qui l’introduïren a les comunitats prehistòriques de l’Illa.
El jaciment de Montuïri és l’escenari de la recerca de Lara Gelabert, fonamentada a estudiar les àmfores trobades en el recinte des de l’època dels foners fins als romans. Aquests àmfores eren les que contenien la preuada beguda, que a mesura que passaven els segles de cada vegada tenia una presència més extensa, tot i ser un “producte de luxe”.
Si els antics grecs consideraven el vi com un element bàsic de la vida domèstica, a Son Fornés en  l’època posttalaiòtica (a partir del segle III aC) aquest líquid era més aviat escàs. Segons Lara Gelabert, en un període de 200 anys “en trobaríem uns 660 litres, cosa que suposaria entre 4,5 i 6 centilitres anuals per persona”. 
A partir de l’ocupació del 123, la situació canvià i la introducció del vi es féu un poc més extensa amb els romans. “En aquest període  disposarien entre 25 i 34 centilitres per persona anuals, cosa que per nosaltres seria gairebé una llauna de refresc”.
Així doncs, cal pensar que una llauna de vi  anual per persona no té res a veure amb la imatge més comuna que es té dels romans del temps clàssic. A més, Gelabert va un poc més enllà i cerca la procedència d’aquest vi que, en era posttalaiòtica arribava dels púnics, mentre que en el moment clàssic la petjada del vi és itàlica.
“Aquí no teníem res per exportar, i l’únic que podríem dir que s’exportava eren els foners. Cal afegir-hi que no hi havia moneda, per la qual cosa la recompensa perquè els foners anassin a lluitar com a mercenaris podia ser el vi”,  afegeix Gelabert. Així mateix, recordà que en aquell temps per arribar a Son Fornés s’havien de menester tres dies en carro.
Les estimacions realitzades per l’arqueològa de la UAB s’han fet basant-se en les àmfores trobades al jaciment de Son Fornés i les ha relacionades amb les d’altres indrets. Assegura que el vi “era un producte exogen i molt preuat”.
3/5/2013
‘Entre Vinyes’ és un nou programa de TVE-Catalunya dedicat al coneixement i la cultura de vi a Catalunya, i la seva relació amb les activitats d’enoturisme que s’hi realitzen que es podria estrenar el mes de setembre. Es tracta d’una sèrie divulgativa de 13 capítols que, amb la col·laboració de l'Incavi i els respectius consells reguladors de les denominacions d’origen catalanes, té com a objectiu “oferir una mostra representativa dels productes vinícoles elaborats a les 12 do existents a Catalunya. Segons ha informat l'Incavi, cadascun dels capítols estarà dedicat de manera monogràfica a una do que aniran precedits d’un capítol especial que serà de presentació de la sèrie. En cadascun dels programes es vol promoure i fomentar la cultura del vi, el coneixement dels vins de qualitat elaborats a les diferents do de Catalunya i mostrar les activitats d’oci relacionades amb l’àmbit vinícola que cadascuna d’elles pot oferir al públic.
El programa ‘Entre Vinyes’ “vol apropar l’àmbit de la cultura del vi a un nombre majoritari d’espectadors, defugint d’un públic especialitzat o massa entès, amb l’objectiu d’atraure a un perfil d’espectador que també seria potencial consumidor d’aquest productes, però sense renunciar al rigor i la solvència en els seus continguts”. En successius capítols, ‘Entre Vinyes’ oferirà reportatges que permetran conèixer els trets que defineixen, tant des del punt de vista històric, climàtic, orogràfic, geogràfic o humà, les denominacions d’origen catalanes i les raons que expliquen per què es produeixen uns vins en una determinada zona. A més, el programa mostrarà alguns dels cellers més destacats de les respectives do, els productes que s’hi elaboren i de la mà dels seus responsables es divulgaran les seves característiques, les històries que hi ha al darrera, els processos d’elaboració, les innovacions tecnològiques o les respectives singularitats que els caracteritzen.
També s’oferirà un conjunt d’activitats que es poden realitzar en les do mentre es visita un celler (passejades a peu, amb bicicleta, a cavall, en carro, tastos a cegues, viatges en globus i helicòpter, tractaments de salut, pícnics entre vinyes, festes,...). Un conjunt de propostes d’oci i de lleure relacionades amb la cultura del vi on els seus participants seran els seus protagonistes, perquè seran ells els que explicaran quines són les seves impressions mentre les realitzen. El programa, que dirigeix Francesc M. López, comptarà amb la presència i l’assessorament de la sumiller Meritxell Falgueras, que cada setmana realitzarà una selecció representativa de vins destacats de cada do per a comentar els seus trets i característiques principals. A més, en totes les seves intervencions, Meritxell Falgueras realitzarà una introducció en la terminologia específica del món del vi per a fer-la més assequible a l’audiència. A més, es parlarà dels maridatges. A cada programa es maridarà un vi excel·lent de la do amb un plat elaborat per un restaurador prestigiós de la zona que es visitarà. La previsió de l’inici de l’emissió del programa està per determinar, però serà aproximadament cap a finals del mes de setembre, als vespres, amb una freqüència setmanal per La2 de TVE-Catalunya.
2/5/2013
Els representants de les denominacions d’origen de l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus (Catalunya, Conca de Barberà, Montsant, Priorat, Tarragona i Terra Alta) han refermat un any més el seu suport a la Reus Viu el Vi, que enguany es celebrarà del 7 al 9 de juny a la plaça de la Llibertat. Les dades de l’any passat són prou il·lustratives de la capacitat d’atracció de la Reus Viu el Vi amb 50.000 visitants. Una de les novetats d’aquesta edició és la incorporació del viticultor René Barbier com a president del comitè organitzador de la fira, aprofitant aquest primer quinquenni d’activitat. Un aniversari que es reforçarà amb diversos actes previs i que voldran tenir un caràcter eminentment popular.
2/5/2013
Demà divendres, a dos quarts de vuit del vespre s'estrena a televisió el documental ‘El vino y el clima: una relación amenazada’, a La2 de TVE. Arriba l’emissió del documental ‘El vino y el clima: una relación amenazada’, que ja va tenir la seva estrena al cinema el passat divendres 9 de novembre al Festival Internacional del Vi i el Cava 'Most', celebrat a Vilafranca del Penedès. Ara es podrà veure a la televisió. Es tracta d'un documental de la productora Somos.Som, de Júlia Otero i patrocinat per Bodegas Torres.  
La Conca de Barberà ha estat l’escenari de gran part del rodatge del documental “per la bellesa del seu paisatge i de les seves vinyes”. Totes les denominacions estan amenaçades per les afectacions del canvi climàtic. Un dels exemples que es reprocueixen al documental és l’estudi realitzat sobre l’avançament de la verema de la varietat macabeu a la DO Conca de Barberà. El canvi climàtic amenaça amb modificar el ritme de les collites i els paisatges vinícoles a l’Espanya, alterant les condicions de les vinyes i la qualitat dels vins. 
En el nou documental ‘El vino y el clima. Una relación amenazada’, coneixerem a través dels més destacats experts (investigadors, catedràtics, celleristes i divulgadors científics) l'alta sensibilitat de la vinya a les variacions climàtiques, les transformacions que pateix a conseqüència de l'escalfament global.
Així mateix, es comprovarà la resposta del sector vitivinícola al repte de l'escalfament global: des de les mesures d'adaptació al canvi climàtic fins a les accions per reduir les causes que el provoquen, tant en el cultiu de la vinya com en l'elaboració del vi. I descobrirem la naturalesa de la vinya: la seva biodiversitat, el seu alt valor ecològic, el ric patrimoni paisatgístic que representen les vinyes i la transcendència de la cultura del vi. 
1/5/2013
AVÍS  IMPORTANT
Autor:  Malvasia
Ens arriben notícies que les autoritats sanitàries xineses estan retenint en diverses duanes d’entrada de mercaderies al país, partides de vins, destil·lats i olis provinents de diversos països del món, amb l’argument de que s’ha detectat la presència de “ftalats” en algunes importacions, i demanen que els consignataris aportin els certificats d’anàlisi corresponents per tal d’autoritzar l’entrada al país. Sembla que diversos productors francesos s’estan veient afectats, així com argentins i xilens. De moment no es coneix cap cas de productors de l’estat espanyol afectats per aquesta mesura, però no es descarta que en les properes setmanes se’n doni algun.
Les autoritats xineses han imposat uns límits al contingut en ftalats en productes importats destinats a l’alimentació, però resulta que ni l’OIV (Oficina Internacional de la Vinya i el Vi) ni el GMCV (Grup Mundial de Comerç de Vi) tenen a punt cap analítica oficial per a determinar aquests compostos d’acord als requeriments xinesos, i no es preveu que la tinguin a punt fins al proper mes de juny.
Els Ftalats són compostos usats habitualment com a plastificants en molts compostos incloent-hi pol·límers i plàstics, fent-los més flexibles. Químicament es tracta d’un èster de l’àcid 1,2-bencenodicarboxíli (o àcid ftalic), que quan s’afegeix a un plàstic com el clorur de polivinil (PVC) el transforma de dur a flexible. Molts materials, recobriments i lubricants poden ser fonts de contaminació per ftalats. Els contenidors o elements de PVC i els seus derivats poden contenir importants quantitats de ftalats, així com els recobriments epoxi que s’utilitza en cellers i les mànegues per on circulen els vins, que a més es veu incrementat el risc amb la presència de alcohol en la seva composició.
De moment sembla que tots els cellers que hagin d’exportar cap aquell país és convenient que s’assabentin de com està la situació a través d’algun laboratori oficial (a casa nostra probablement a través de l’Incavi), i segons la Federación Española del Vino (FEV) per evitar problemes amb les duanes xineses s’hauria d’aportar junt amb la documentació que acompanya la mercaderia els certificats de continguts dels següents fatlats:
Di-n-butil ftalat (DBP) amb un límit màxim legal de 0,3 mg/Kg.
Butil benzil ftalat (BBP) amb un límit legal de 30,0 mg/Kg.
Di(2-etilhexil) (DEHP) ftalat amb un límit legal de 1,5 mg/Kg.
Diisonil ftalat (DINP) amb un límit legal de 9,0 mg/Kg.
Diisodecenil ftalat (DIDP) amb un límit legal de 9,0 mg/Kg.
29/4/2013
Les ofertes enoturístiques es continuen diversificant, i això és bo. Ara n'apareix una de nova, dins de la categoria gift-box, que ja tenien una línia de visites a cellers, surt un competidor amb un producte més sofisticat.
«Land of grapes», vol ser una experiència personal i personalitzada. Un nou 'gift-box' enoturístic propossa una relació directe entre el client i l'elaboració del vi. Emmarcat en la tendència actual de donar valor afegit al món del vi neix 'Land of Grapes' (Terra de vinyes), una nova iniciativa comercial que amb l'aparença d'un 'gift-box' (caixa de regal que inclou experiències de tipus turístic) ofereix als clients la possibilitat de viure de primera mà el procés d'elaboració del vi amb visites del tot personalitzades. Land of Grapes, neix de la voluntat d'apropar a la gent “la vinculació entre el celler i el vi que s'hi elabora”. David Plana, promotor del projecte, insisteix que el secret de la iniciativa està en la “tria de cellers molt personals”. 
De fet, el Land of Grapes no és només un paquet de visita a un celler, sinó que pretén esdevenir una “vinculació” entre client i elaborador. Tant és així que els cellers que col·laboren en la iniciativa han estat triats un per un, demanant “el compromís del cellerista”, a més de la qualitat dels seus vins. “Busquem persones amb coses a explicar”, defensa Plana, en el sentit que les visites als cellers no es limitaran a fer el recorregut habitual sinó que buscaran “la màxima implicació de totes les parts”. Josep Maria Pujol-Busquets, propietari d'Alta Alella, fa seu el projecte tot entenent que aquestes iniciatives “fan que la gent es vinculi amb les vinyes”.
Preus a partir de 110 euros El pack Land of Grapes, es llança amb dos tipus de productes, l'Essential i l'Experience, que segons la categoria inclou visites a les vinyes en determinats moments rellevants, com la verema, la poda o la brotació, més tast i dinar al celler i a més, una caixa de sis ampolles de vi completament personalitzades. La comercialització es fa a través del seu web i botigues especialitzades i els preus oscil·len entre els 110 -sense visita- i els 250 euros -amb tot inclòs-. Els cellers col·laboradors d'aquest projecte, a més del ja citat Alta Alella Privat (DO Alella), són La Vinyeta (DO Empordà); Vinyes del Terrer (DO Tarragona); Vinyes Domènech (DO Montsant); Albet i Noya (DO Penedès); i fora de Catalunya, Solar Viejo (DOQ Rioja); Vaquos Valbuena de Duero (DO Ribera de Duero) i Vaquos Roda (DO Rueda).
28/4/2013
La Taula Periòdica dels vins
Els companys de la Escuela de San Gabriel d'Aranda de Duero el el seu feisbuc, comparteixen aquest enllaç de I fucking love science. No sempre hem de publicar coses serioses.
20/4/2013
Vulguem o no el futur proper de l’agricultura passarà inexcusablement per emprendre polítiques productives sostenibles, és a dir, que minimitzin els recursos per arribar a la màxima producció i de la màxima qualitat possible. En aquesta tasca fins i tot s’hi estan implicant organismes com ara l’Agència Espacial Europea. El Projecte GrapeLook té com a objectiu dotar als governs i als viticultors d’una eina de treball encaminada a monitoritzar en temps real l’evolució d’una plantació de vinya de manera que es pugui determinar el seu estat vegetatiu en funció de l’aigua aportada o altres paràmetres nutricionals, com ara les aportacions de nitrogen en forma d’adob. 

El mecanisme funciona mitjançant l’observació des de satèl·lits de les zones productives, i la representació en mapes amb eines a l’abast de tothom (com ara el Google Maps) de l’evolució de l’estat vegetatiu d’aquestes zones. Es poden determinar varis factors, com ara l’increment de massa vegetativa, el consum d’aigua per part de les plantes inclús la evolució de la maduració de la collita o la mancança d’algun nutrient determinat. En base a les dades setmanals aportades pels satèl·lits es poden prendre les decisions oportunes sobre les actuacions a fer en la plantació, i sempre mirant de minimitzar els recursos amb les aportacions o les actuacions indispensables per la consecució dels objectius marcats. Des de fa un parell de campanyes s’estan fent assajos d’aquets sistema de control i presa de decisions a unes plantacions pilot de Sud-àfrica, i en base als resultats obtinguts es podrà perfeccionar i adaptar les modificacions necessàries per perfeccionar el sistema.
19/4/2013
En una enquesta a 20 distribuïdors especialitzats, més d'un 93% de les empreses manifesten haver augmentat les seves vendes de vi català a Catalunya durant el 2012
El darrer número de la versió en paper de Cupatges, inclou una enquesta a 20 distribuïdors especialitzats amb seu a Catalunya, seguint una sèrie d'informes a diferents agents clau del sector. Preguntats sobre la tendència de vendes en funció de l'origen dels vins durant el 2012, un 93,3% afirmen que la seva venda de vins catalans va augmentar, i un 6,7% afirmen haver disminuït vendes en aquesta categoria.  En una tendència oposada, un 60% de les empreses van vendre menys vins de la resta d'Espanya (per davant del 20% que en van mantenir vendes).
Priorat, Terra Alta i Montsant lideren el creixement.
Totes les denominacions d'origen catalanes tenen globalment una evolució positiva, afavorides per la tendència general de més consum de vins catalans. Un 64,4% de les empreses afirmen que durant el 2012 van vendre més vins de la DOQ Priorat, percentatge que en el cas de les DO Montsant i Terra Alta supera el 57%. Però no són les úniques que augmenten i/o mantenen una bona posició; Penedès, Empordà, Pla de Bages, Cava o DO Catalunya també consoliden tendències positives. 
Podeu consultar l'informe complet de l'enquesta a la Distribució Especialitzada al número 50 de Cupatges.

19/4/2013
La gran prova de qualitat anual dels vins de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat torna els dies 23 i 24 d’abril al Local Social d’Scala Dei. El Consell Regulador d’aquesta denominació d’origen, pionera en la realització d’aquest ambiciós estudi d’autoconeixement i qualitat dels seus vins, ho té tot a punt perquè dimarts que ve comenci a dos quarts de deu del matí el gran tast a cegues que és coordinat tècnicament per un equip del Parc Científic del Vi – VITEC, pertanyent a la Universitat Rovira i Virgili. En el tractament i anàlisi de resultats també hi participa l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Departament d’Agricultura), de manera que aquest tast i els seus resultats compten amb l’aval científic i oficial que permet garantir-ne la fiabilitat. Uns 40 tastadors, entre enòlegs i experts, tastaran durant dues jornades els vins acabats de sortir de bóta pertanyents a la collita 2011. La novetat d’enguany serà que la primera jornada inclourà el tast de vins blancs que s’hagin de qualificar com a ‘vins de vila’. En aquesta primera jornada també es tastaran un conjunt de 24 microvinificacions de garnatxa i de carinyena corresponents a les 12 subzones de la DOQ Priorat.
Des de fa onze edicions, el Tast de Finques i Viles forma part d’un “ambiciós i pioner projecte” del Consell Regulador de la DOQ Priorat, que conjuntament amb la URV, treballen per estudiar l’evolució i característiques dels vins Priorat, de manera que es puguin identificar els trets diferenciadors d’aquests vins, especialment en allò relatiu a la seva procedència geogràfica. Els tècnics que coordinen el Tast analitzen les constants que presenten els resultats de cada una d’aquestes proves anuals i les comparen de manera que s’han descrit algunes característiques específiques segons la zona de procedència del vi. De fet, el Consell Regulador, en el marc del projecte de zonificació de la DOQ Priorat, ha descrit un total de dotze zones, que són les següents: Vila de Bellmunt, Vila d’Escaladei, Vila de Gratallops, Vila d’El Lloar, Vila de La Morera, Vila de Poboleda, Vila de Porrera, Vila de Torroja, Vila de La Vilella Alta, Vila de la Vilella Baixa, Masos de Falset i Solanes d’El Molar.

18/4/2013

En una iniciativa força original, l'Hostal Sport de Falset ha fet pintar la vidriera de la seva façana per l'artista local Marina Capdevila, dissenyadora del cartell de la fira del vi d'aquest any. Així, a la vegada que vol impulsar la seva vessant de bar de vins, contribueix a crear ambient cara a la fira.
Per cert, si us fotografieu davant la vidriera i envieu la foto al feisbuc de l'Hostal, podeu guanyar un esmorzar de forquilla.

17/4/2013
Catalunya organitza la primera Setmana Bio mentre s' incrementa un 20% els operadors dedicats a l’elaboració, importació i comercialització de productes ecològics
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del president del Consell Català de la Producció Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha presidit la presentació dels resultats del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2012, de les dades de producció ecològica a Catalunya 2012 i de la primera edició de la Setmana Bio. Pel que fa al Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2012, ha estat elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), a través de l’empresa TNS Demoscopia, i té com a objectiu “quantificar i qualificar el coneixement i els hàbits de consum d’aliments ecològics dels consumidors catalans”. L’aspecte més innovador de les dades respecte dels altres baròmetres (2008, 2009 i 2010) és, segons la Generalitat, que l’origen local del producte ecològic “és un factor cada vegada més valorat i demanat”. De fet, el 59% dels compradors habituals d’aliments ecològics si no troben un producte ecològic d’origen català, prefereixen comprar-lo d’origen català no ecològic abans que ecològic procedent d’un altre lloc. Aquest percentatge ha augmentat gairebé 10 punts respecte de l’any 2010. D’altra banda, també es valora positivament que disminueixi la dificultat de poder trobar els aliments ecològics en els llocs habituals de compra, ja que  segons ha dit el conseller “aquest fet indica que cada vegada n’hi ha més, i, per tant, els consumidors els poden comprar amb més facilitat”. Tot i així, el preu i la dificultat per trobar aquest tipus de producte continuen sent els principals obstacles per al seu consum.
El conseller també ha explicat que les expectatives de consum en el futur són d’estabilitat per a la majoria de consumidors (74,3%), tot i que un 18% dels consumidors manifesten la intenció d’augmentar-ne el consum. L’estudi, que s’ha realitzat per quarta vegada, s’ha dut a terme en dues fases. En primer lloc, s’han fet 1.200 entrevistes a població general resident a Catalunya. En una segona fase, s’han fet 400 entrevistes a compradors exclusius de la llar amb la finalitat de tenir prou mostra d’aquest públic objectiu (target) i extreure’n resultats concrets. Durant la presentació de les dades de producció ecològica a Catalunya corresponents a l’any 2012, s’ha explicat que ha incrementat un 20% el nombre d’operadors dedicats a l’elaboració, importació i comercialització de productes ecològics. Pel que fa a la superfície inscrita, es torna a la tendència dels anys 2007-2008. Així, la superfície inscrita és de 94.972 hectàrees (92.425 hectàrees l’any 2011) i els creixements més importants respecte de l’any passat s’han centrat en el cultiu de vinya, que arriba a les 5.615 hectàrees (un 5,6% més), i de cereals i lleguminoses per gra (un 4,1% més). Pel que fa a la ramaderia, destaca el creixement en les explotacions d’avicultura d’ous, amb un increment del 40% més. D’altra banda, les activitats industrials han crescut un 13% de mitjana. Destaca l’augment d’activitats de comercialització, manipulació i envasament de productes hortofrutícoles, la panificació i la pastisseria, i els olis. Finalment, el creixement de les facturacions de l’exercici de 2011 respecte de l’any anterior va ser gairebé del 27%, i el volum de facturació de les empreses ecològiques catalanes va arribar als 133 milions d’euros.
Durant l’acte, el conseller Pelegrí ha anunciat que del 26 d’abril al 4 de maig tindrà lloc la primera Setmana Bio, coincidint amb la fira BioCultura Barcelona. Aquesta iniciativa té com a objectiu agrupar diverses actuacions a fi de promoure i donar a conèixer la producció i l’alimentació ecològiques i difondre-les i promocionar-les sota un paraigua comú. Durant aquesta setmana, hi haurà xerrades divulgatives i tècniques, tastos de productes, activitats infantils, visites guiades a explotacions, menús especials a restaurants,...
Per a més informació, tant de les activitats programades com per participar en aquesta iniciativa, el Departament ha creat un apartat específic al seu web: www.gencat.cat/alimentacio/setmanabio.

17/4/2013
Molt s'ha parlat i especulat sobre el consum de vi i els desitjos sexuals femenins. Avui ja es pot asseverar amb contundència que el consum moderat de vi negre incrementa notablement el desig sexual femení, si bé és cert que era sabut que el consum de vi així com altres licors augmenten el flux sanguini en els éssers humans, les propietats del vi el fan un potent afrodisíac més que cap altra beguda.
Un recent estudi realitzat per la Universitat de Florència a Itàlia va dur a terme unes proves amb 798 dones, amb edats que fluctuaven entre 18 i 50 (italianes, de la regió de Chanti a Toscana). Aquestes dones es van repartir en 3 grups: les que no bevien ni una sola gota de vi, les que bevien almenys 1 copa diària i les que bevien entre 1 i 2 copes diàries

Amb aquesta prova els resultats van ser que les dones del tercer grup, és a dir les que bevien entre una i dues copes de vi diàries, les respostes als desitjos sexuals eren més elevades que en els altres 2 grups. Tot i que les dones grans solen tenir més baixa la libido, també en elles el vi va ajudar a incrementar el desig sexual. Aquests importants estudis van ser publicats a la prestigiosa revista Journal of Sexual Medicine (Revista de Medicina Sexual).
Per arribar a aquest sorprenent resultat, les 798 dones van haver de resoldre un qüestionari de 19 preguntes, totes elles eren òbviament de caràcter sexual i bàsicament sobre l'índex sexual femení. Com ja vam dir, els licors augmenten el flux sanguini, però el vi a més ho fa en zones claus de la dona, d'aquí el perquè del seu poder "afrodisíac" a les dones. Aquests resultats han sorprès a propis i estranys, i malgrat que el grup de dones posades a prova és petit, és evident que el vi té un altre poder més dels que ja abans se li coneixien.
Un altre detall que cal ressaltar és el tipus de vi emprat en aquesta prova. L'utilitzat va ser el vi negre, especulem que a causa de ser un dels més concentrats de gairebé totes les varietats. No es descarta que el mateix o similar efecte puguin causar altres classes de vins.

14/4/2013
És converteix en el primer programa de ràdio en català que tracta íntegrament de l'actualitat del sector vitivinícola
Ràdio Falset comença a emetre aquest dissabte un programa dedicat al món del vi que compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Reus i de la consultoria Rius & Rius. L’espai radiofònic també compta amb la col·laboració informativa de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura al Priorat. El programa (que du per títol ‘Rius de vi’) s’emetrà els dissabtes a partir de les 14 hores. 
El programa comptarà amb informació sobre vins i cellers, entrevistes i espais d’actualitat. La idea és que el programa inclogui informació d’interès pràctica i quotidiana per a tot el sector, des dels viticultors fins als comercialitzadors de vins, passant pels cellers.
El conductor del programa és el periodista Jordi Soldevila. La Cambra de Comerç aporta informació sobre el sector, alhora que compta amb un espai específic destinat a l’enoturisme. La consultora vitivinícola Rius & Rius es converteix en el principal patrocinador del programa i disposa d’un espai d’informació legal i administrativa sobre el sector.

14/4/2013

Ja s’ha iniciat la brotada a la majoria de partides de la plana de la Terra Alta, al terme de Bot, on la propietat de l’Agrícola Sant Josep hi té la major part de les vinyes. La campanya arrenca partint d’un hivern excepcionalment plujós, situació molt poc freqüent a la regió. L’hivern també s’ha caracteritzat per ser poc fred i amb molts dies de Cerç, vent que bufa amb força, especialment durant la tardor i l’hivern. De l’inici de la primavera, cal destacar unes temperatures força suaus, inclús amb algun dia de fred. La bona disponibilitat d’aigua ha permès a les vinyes iniciar l’activitat fisiològica amb més precocitat de la que és habitual. Però d’altra banda, l’oratge primaveral ha situat l’inici del cicle vegetatiu dins d’una data normal.

Els escumosos del Penedès van iniciar ahir “una nova etapa”, segons el Consell Regulador de la DO. Ahir es va aprovar en el ple del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès que els vins escumosos dins d’aquesta denominació seran a partir d’ara ecològics, “proclamant-se així com a la primera DO del món que pren aquesta iniciativa”. 
Un altre punt a destacar del nou reglament, és que es passa dels 12 mesos mínim, des del tiratge al degorjat, a 15 mesos mínim, fent així de tots els escumosos, Reserva. D’aquesta manera, l’escumós Penedès “s’anivella amb els escumosos de gran prestigi internacional, i puja un graó de l’escumós més massiu”, segons el Consell Regulador. 
Ara pe ara són dotze  les empreses que elaboren escumós Penedès: Albert Milà Mallofré – Mas Comtal, Albet i Noya SL, Bodegas Torre del Veguer SL, Carles Mora Ferrer, Finca Aviñó SL, Josep Colet Ortega, Maria Font Puig, Mas Betran Viticultors SL, Masia Can Mayol SL (Loxarel), Masia Colomé SL, Puig-Romeu 2000 SCP i Sucesores de Rafael de Camps SCP.

Vídeo relacionat del 3/24

11/4/2103
La formació es farà els dies 15 i 16 d'abril a la vinya El Fanio d'Albet i Noya, situada a Lavern

Aprendre a fer marges de pedra seca, un dels elements característics del paisatge de vinyes en algunes comarques catalanes, és l'objectiu del curs que ofereix el celler Albet i Noya i que enguany arriba a la quarta edició. Com en les tres anteriors serà un curs intensiu de dos dies, en el que dos mestres margers de l’escola mallorquina de treball de la pedra seca, ensenyaran les tècniques d’aquest antic ofici gairebé oblidat a les nostres contrades i que tant ha contribuït a la creació d’un patrimoni agrícola i paisatgístic incalculable en les terres mes pedregoses i costerudes del Penedès.
Els marges de pedra seca tenien i tenen una funció importantíssima en la viticultura i en l’agricultura en general: marquen els bancals, delimiten les parcel·les, ajuden a evitar les fortes erosions i a mantenir el valor agrícola, la fertilitat i la humitat, tot aprofitant la pedra present al mateix terreny, fent a més la funció de dipòsits de pedra.
Les places són limitades a 20 persones i les inscripcions ja es poden sol·licitar a  martacarbonell@albetinoya.cat o al telèfon 93 899 48 12.