El tràiler de la pel·lícula
QUIOSC
Augmenta el consum de vi català a Catalunya i al món
30/1/2016
Ho indica un informe elaborat per la Generalitat a través d’ACCIÓ, que identifica un total de 853 empreses i entitats en aquest sector amb un volum de negoci total de 1.600M€.
El volum de vendes del sector dels vins i caves a Catalunya ha crescut fins als 1.600M€. Ho indica un informe elaborat per la Generalitat a través d’ACCIÓ, que identifica un total de 853 empreses, cooperatives i autònoms amb un volum de negoci total de 1.600M€ al 2013 (últimes dades disponibles). Respecte al 2008, la facturació agregada de les empreses ha crescut de mitjana un 4,66%. Les empreses mitjanes, amb una facturació entre 10M€ i 50€, són les que han experimentat un major creixement i una millor rendibilitat.
.jpg)
L’estudi, que ha estat presentat avui a la seu d’ACCIÓ, analitza el sector estimant la seva actualització, detectant tendències i canvis en els models de negoci, per acabar apuntant reptes estratègics pel conjunt del sector.
Pel que fa als vins venuts sota les 11 DO catalanes, han guanyat 4,4 punts de quota de mercat intern respecte a les últimes estadístiques. Han passat d’un 27,8% (2009) a un 33,7% (2014), fet que demostra una clara tendència de creixement i bonança del sector a Catalunya. L’estudi també destaca el total d’exportacions de les DO’s de Catalunya amb un 46,3% de les vendes.
Pel que fa a l’exterior, l’estudi destaca que es produeix un augment de consum als països no productors com Austràlia, EUA, Canadà, Rússia i Brasil, tot i que aquest consum deixa de ser majoritàriament diari i augmenta el consum esporàdic vinculat a ocasions especials.
L’estudi detecta nous perfils de consumidors, com els millenials, persones d’entre 21 i 33 anys que veuen el vi com un luxe assequible. Aquestes noves generacions de consumidors de vins i caves busquen noves experiències i, per això, molts d’ells formen part de wine clubs o tasting groups. L’informe indica que el nombre de millennials que prefereix cervesa en comptes de vi ha disminuït d’un 33% a un 27% en tres anys. Els millenials opten per vins que que siguin més refrescants, afruitats i més fàcils de beure, fet que provoca una major tendència a la drinkability enfront a la digestability. Els baby boomers (46-64 anys) continuen essent el perfil de consumidors que més vins i caves consumeixen, amb un 39% del total.
En un sector en què la competència és molt forta, amb més de 5.000 cellers i més de 22.000 marques només a l’Estat espanyol, la saturació d’oferta i concentració de grans grups fa que les empreses busquin noves estratègies per posicionar-se. La majoria es centren en crear experiències: crear nous formats de packaging, facilitar la compra online i fomentar l’enoturisme són les propostes amb més força. L’estudi planteja l’enoturisme com una de les vies més ràpides i atractives per arribar als consumidors, i que la ruta del Penedès és líder a l’Estat espanyol arribant als gairebé 500.000 visitants cada any.
L’objectiu de l’estudi, realitzat amb la col·laboració de Cluster Development és facilitar al sector dades, tendències i reptes estratègics per impulsar-ne la seva competitivitat. L’elaboració d’aquest informe s’emmarca dins les actuacions de la Generalitat per impulsar la política de clústers: agrupacions d’empreses i institucions d’un mateix sector que comparteixen una plataforma per créixer, generar massa crítica, compartir reptes i tendències del mercat, fer treball en xarxa, incrementar la seva visibilitat i projectar-se al món.
Es pot demostrar que els vins orgànics (biodinàmics) són millors que els vins no orgànics?
29/1/2016
La Associació Americana d'Economistes del Vi (AAWE) ha publicat un document de treball molt interessant (encara que escrit pels científics amb totes les precaucions habituals, ja que aquests papers de treball de l'AAWE no han passat pel filtre de la revisió per parells científics).
Els autors, de la Universitat de Califòrnia i Kedge Business School a Bordeus, han publicat l'informe recentment. Les de tast produïts per tres revistes anglosaxones (Wine Advocate, Wine Spectator i Wine Enthusiast) van ser compilades per avaluar la qualitat dels vins de Califòrnia, 74,148 productes entre 1998 i 2009 . Les notes d'aquests vins es comparen amb les associacions de dades que certifiquen si e vi és orgànic o biodinàmic per tal d'establir una possible correlació estadística si el vi està certificada (Califòrnia Certified Organic Farmers i Demeter).
La conclusió dels autors és clara: la certificació orgànica té un efecte estadísticament significatiu sobre la qualitat dels vins, és a dir, es realitza la valoració dels experts! Això soscava la sensació més aviat difusa a través de l'Atlàntic i dins de França, que els vins orgànics són de menor qualitat. En canvi, dos terços de les granges orgàniques certificades de Califòrnia no posen el logotip en l'etiqueta.
Lògicament, la pregunta plantejada pel lector atent és la següent: si els vins orgànics certificats són millors, per què aquesta mania de no etiquetar aquest tipus de vi? Els autors suggereixen diverses raons, entre elles la que estableix que els experts no representen el tastador mitjà, el famós "home del carrer ''.
Els experts serien més oberts a la innovació i més sensibles als arguments dels productors que coneixen millor. El futur del vi ecològic sembla brillant si els científics suggereixen que la qualitat mitjana d'aquest tipus de vi és millor.
Un testimoni històric, un altre.
Emocionada al trobar aquest retall de La Vanguardia del 1979 entre els carretells de vi ranci a casa els meus avis! L'avi Pepito era un enamorat dels vins, antiguitats i la història del Priorat.
I was excited when I found this old article of La Vanguardia between old barrels of ranci wine in my grandparents house. My grandfather loved wine, antiques and Priorat history.
I was excited when I found this old article of La Vanguardia between old barrels of ranci wine in my grandparents house. My grandfather loved wine, antiques and Priorat history.
Masterclass Quo Vadis vi català
26/1/2016
Varies fonts
Divendres 5 de febrer a partir de les 7 de la tarda, al Foro Club Experiències de Barcelona, c. Princesa 53
Miguel Figini dirigirà una sessió sobre noves tendències d’elaboració de vins i els canvis que es perceben al mercat en la seva demanda. Aquesta jornada també servirà com a presentació oficial de la segona edició del curs de prescriptors de l’Espai del Vi Català, que que arrenca dissabte 20 de febrer.
Sorteig d'una plaça a l'Espai del Vi Català
En finalitzar la sessió, es farà el sorteig d'una plaça per a poder participar de forma gratuïta a l’Espai, becada al 100% per l'Agrícola Sant Josep de Bot. Per a optar a aquesta plaça, cal fer arribar un correu electrònic abans de les 12h del migida del mateix 5 de febrer a info@espaidelvicatala.cat, amb les següents dades: Nom i cognoms, número de DNI, e-mail i telèfon de contacte. El sorteig es realitzarà el mateix divendres 5 en finalitzar la Màster Class de Miguel Figini al Foro Club Experiències de Barcelona.
El blog de l'escola ja va donar una àmplia referència del curs
Varies fonts
Divendres 5 de febrer a partir de les 7 de la tarda, al Foro Club Experiències de Barcelona, c. Princesa 53
Miguel Figini dirigirà una sessió sobre noves tendències d’elaboració de vins i els canvis que es perceben al mercat en la seva demanda. Aquesta jornada també servirà com a presentació oficial de la segona edició del curs de prescriptors de l’Espai del Vi Català, que que arrenca dissabte 20 de febrer.
Sorteig d'una plaça a l'Espai del Vi Català
En finalitzar la sessió, es farà el sorteig d'una plaça per a poder participar de forma gratuïta a l’Espai, becada al 100% per l'Agrícola Sant Josep de Bot. Per a optar a aquesta plaça, cal fer arribar un correu electrònic abans de les 12h del migida del mateix 5 de febrer a info@espaidelvicatala.cat, amb les següents dades: Nom i cognoms, número de DNI, e-mail i telèfon de contacte. El sorteig es realitzarà el mateix divendres 5 en finalitzar la Màster Class de Miguel Figini al Foro Club Experiències de Barcelona.
El blog de l'escola ja va donar una àmplia referència del curs
Objectes i mobles espectaculars: reutilitzar les ampolles de vi
25/1/2016
Sigrid Guillem
Què fer amb l'ampolla de vidre una vegada hem begut el vi?
Objectes creatius a partir d’ampolles de vidre: porta espelmes, làmpades, testos i gerros de diferents formes, mides i colors... Són totes creacions curioses, enginyoses i d'ús pràctic o decoratiu. I Internet en va ple. Ens atrevim a dir que hi ha una tendència que beu de diferents àmbits: la creativitat, l'artesania, la decoració eco i un major grau de compromís social amb el medi ambient i l'ecologia; consum responsable, estalvi i funcionalitat...
Hi ha també empreses que comercialitzen objectes de disseny a partir del reciclatge d'ampolles de vidre.
Penja robes de l'empresa catalana de disseny Lucirmas.
Copes i gots d'ampolles reciclades de la col·leció "Wineries" de Sanserif Creatius
Com tallar una ampolla de vidre?
És més senzill del que sembla: un canvi de temperatura brusc (dilatació – contracció) farà que les molècules del vidre hi provoquin un tall net. A continuació us ensenyem com.
1. Marquem les línies de tall amb l’ajuda d’una talla-vidres.
2. Apliquem calor sobre la zona marcada amb l’ajuda d’una espelma. Agafem l’ampolla pels seus extrems i la fem girar sobre la flama de manera que tot el seu perímetre s’escalfi uniformement. Amb uns minuts n’hi ha prou.
3. Apliquem fred sobre l’àrea marcada i escalfada. El refredament ha de ser ràpid per provocar un canvi sobtat en la temperatura i en l’estructura del vidre. Ho podem fer introduint l’ampolla en un cubell que haurem omplert prèviament amb aigua i gel. L’ampolla es partirà en dos.
4. Polirem la zona tallada amb un paper de polir de gra fi, intentant mantenir sempre un angle perpendicular a l’aresta per obtenir un millor acabat.
Idees que podeu posar en pràctica
Jardineria i decoració. Un original test amb una meitat de l'ampolla a manera de dipòsit de l'aigua sobrant que alhora actua de rec automàtic.
Testos
D'exterior
Gerros
Punts de llum i làmpades:
Torxes
Una mateixa ampolla, aplicacions diferents a la llar:
Llums de sostre
Làmpades
Llums de peu:
Objectes de decoració:
Marcs de fotos
Canelobres
Porta espelmes
Porta espelmes creatius
Escultures: Ampolles pintades
Escultures: ampolles customitzades
Personalitzades
Estris de cuina
Gots
Recipients
Safates
Mobiliari
Prestatgeries
Taules
22/1/2016
La nova instal·lació se centrarà també en projectes d’investigació relacionats amb el canvi climàtic i llevats autòctons
Torres ha estrenat un celler de microvinificacions com a principal novetat de la verema d’aquest any. La nova instal·lació, ubicada a Pacs del Penedès, permetrà aprofundir en la tasca d’investigació centrada en l’estudi de les varietats ancestrals recuperades, en la millora de la qualitat i dels processos de vinificació i en el desenvolupament de vins d’edicions molt limitades.
Amb una superfície de 370 m2 repartits en dues sales, el celler està equipat amb l’última tecnologia per fer vinificacions en petits volums, des de 5 fins a 1.000 litres; replica les condicions de cellers de dimensions més grans però resulta més còmode a l’hora de realitzar tot tipus de proves i assajos vinícoles.
Un equip format per entre 3 i 7 professionals segons l’època de l’any centralitzaran, en aquest nou celler, els projectes d’investigació que la companyia realitza des de fa dues dècades. Les principals línies d’investigació actuals són la recuperació de varietats de raïm ancestrals, l’adaptació de la vinya al canvi climàtic, l’aïllament i caracterització dels llevats autòctons, així com la millora en els mètodes d’anàlisi i en el procés d’estabilització i conservació del vi.
Algunes de les investigacions realitzades formen part de projectes europeus, com INNOWINE i MyCORRAY, o de projectes d’àmbit nacional finançats pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, organisme que depèn del Ministeri d’Economia i Competitivitat, com són VINySOST i INCOMES, on s’estudia sobretot l’estabilitat del vi, aspectes mediambientals i l’efecte dels polifenols del vi en la salut.
21/1/2016
Un 44% corresponen a cerveses estrangeres, procedents de 15 països diferents
La primera edició del Barcelona Beer Challenge tindrà lloc el 6 març 2016 i ja té xifres tancades. S'han presentat 500 cerveses de 143 marques diferents, de les quals el 44% corresponen a cerveses estrangeres, procedents de 15 països diferents. Les 143 marques són de microcerveseres amb menys de 5 anys d'antiguitat. Tot això planteja un escenari que, per a la direcció del Barcelona Beer Challenge, "ha superat totes les expectatives, gràcies a l'èxit de les inscripcions". Per Àngel Tarriño, aquestes xifres preveuen "un concurs molt competitiu".
53 cerveses estrangeres presentades mostren el caràcter internacional del certàmen. Itàlia és el país amb major nombre de cerveseres presentades, amb un 26,42% del total, ia continuació el segueixen Bèlgica, Holanda, Canadà, Escòcia, França, Irlanda, Portugal, Regne Unit, Noruega, Àustria, Dinamarca, Hongria, Estats Units i Veneçuela.
Quant a l'origen de les cerveses nacionals, s'han presentat 90 cerveseres de Catalunya (la més representativa amb un 42,53% de les marques nacionals), seguida d'Euskadi, Comunitat Valenciana, Castella - la Manxa, Castella i Lleó, Galícia, Navarra, Illes Balears, Andalusia, Illes Canàries, Madrid, La Rioja, Astúries, Cantàbria, Regió de Múrcia i Aragó. Estan representades totes les comunitats a excepció d'Extremadura i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
El Barcelona Beer Challenge (BBC) és una iniciativa de l'empresa Beer Events, dedicada l'organització de diferents esdeveniments relacionats amb la cervesa. El Barcelona Beer Challenge se situa sota el paraigua organitzatiu del Barcelona Beer Festival, que es celebra del 3 al 6 de març, encara que el seu objectiu és que el seu funcionament sigui totalment independent.
La garantia d'un jurat professional que certifica la qualitat de les cerveses és un dels punts més destacats del concurs. Els jutges seran d'àmbit internacional i basaran la seva puntuació en el reconegut BJPC: Beer Jutge Certification Program, el programa referent a classificació de cerveses, desenvolupat des de 1985 i originari dels EUA.
20/1/2016
La segona edició de l'Espai del Vi Català escalfa motors
Dissabte 20 de febrer arrenca una nova formació al Valkiria Hub de Barcelona
Vadevi.cat
L'Espai del Vi Català està ultimant els detalls per encetar la segona edició del curs de formació de prescriptors de vins de Catalunya. En aquesta segona edició, que comença dissabte 20 de febrer, es mantindrà el format i el nombre de sessions (en total són 10), també repeteixen alguns dels professors, però s'incorporen algunes millores pel que fa a infraestructura, equip docent i calendari.
D'una banda, el lloc on s'impartran les classes se'n va del Born cap al 22@, concretament al Valkiria Hub, un centre de coworking al Poble Nou que disposa de la infraestructura necessària per al bon servei dels vins, ja que compta amb un bar restaurant a les seves instal·lacions.
Pel que fa al calendari del curs, i com les classes es fan els dissabtes, s'ha optat per esponjar les jornades entre elles per deixar lliure algun cap de setmana entre mig. Les 10 jornades es repartiran entre el 20 de febrer i els últims dies de maig.
En l'apartat del professorat, repetiran noms com els de René Barbier, Josep Buján, Joan Soler o Manel Avinyó, entre d'altres, i s'incorporen cares conegudes al sector com la Sara Pérez (Mas Martinet), Anna Espelt (celler Espelt), Ton Mata (Caves Recaredo), Toni Coca (Coca i Fitó) i Raül Bobet (Castell d'Encús).
Entre les novetats d'aquesta edició, a més, també hi ha l'oportunitat d'assistir a només classes soltes. Tot i que tindran prioritat de seient les persones que facin el curs complet, s'obriran sessions a persones que estiguin interessades en la temàtica o el professor d'un dia determinat.
El tast de vins catalans continuarà sent un dels pilars bàsics d'aquest curs i si en la primera edició se’n van tastar 120, en aquest segon curs s’intentarà superar aquesta xifra.
Temari i calendari
Preus
Aquest és el vídeo promocional del curs de primavera.
La segona edició de l'Espai del Vi Català escalfa motors
Dissabte 20 de febrer arrenca una nova formació al Valkiria Hub de Barcelona
Vadevi.cat
L'Espai del Vi Català està ultimant els detalls per encetar la segona edició del curs de formació de prescriptors de vins de Catalunya. En aquesta segona edició, que comença dissabte 20 de febrer, es mantindrà el format i el nombre de sessions (en total són 10), també repeteixen alguns dels professors, però s'incorporen algunes millores pel que fa a infraestructura, equip docent i calendari.
D'una banda, el lloc on s'impartran les classes se'n va del Born cap al 22@, concretament al Valkiria Hub, un centre de coworking al Poble Nou que disposa de la infraestructura necessària per al bon servei dels vins, ja que compta amb un bar restaurant a les seves instal·lacions.
Pel que fa al calendari del curs, i com les classes es fan els dissabtes, s'ha optat per esponjar les jornades entre elles per deixar lliure algun cap de setmana entre mig. Les 10 jornades es repartiran entre el 20 de febrer i els últims dies de maig.
En l'apartat del professorat, repetiran noms com els de René Barbier, Josep Buján, Joan Soler o Manel Avinyó, entre d'altres, i s'incorporen cares conegudes al sector com la Sara Pérez (Mas Martinet), Anna Espelt (celler Espelt), Ton Mata (Caves Recaredo), Toni Coca (Coca i Fitó) i Raül Bobet (Castell d'Encús).
Entre les novetats d'aquesta edició, a més, també hi ha l'oportunitat d'assistir a només classes soltes. Tot i que tindran prioritat de seient les persones que facin el curs complet, s'obriran sessions a persones que estiguin interessades en la temàtica o el professor d'un dia determinat.
El tast de vins catalans continuarà sent un dels pilars bàsics d'aquest curs i si en la primera edició se’n van tastar 120, en aquest segon curs s’intentarà superar aquesta xifra.
Temari i calendari
Preus
Aquest és el vídeo promocional del curs de primavera.
16/1/2016
Màrius Fuertes
La ratafia perviu com a producte català lligat al calendari i al pes de la tradició
L’inici de l’estiu portava la Catalunya Vella a sortir a buscar les nous verdes, base imprescindible pel ritual de la ratafia. Ratafiaires d’arreu cullen pels volts de Sant Joan herbes aromàtiques i nous verdes per fer la seva ratafia segons mana la tradició. L’elaboració casolana d’aquest licor encara és viva. Com ho és la producció que en surt cada temporada de les empreses.
Aquest beure històric sorgeix sempre igual, però amb una infinitud de matisos que, com tot allò que esdevé viu als sentits, fa impossible trobar dos productes o dues anyades calcades.
La recepta bàsica de la ratafia implica disposar de les nous verdes, herbes aromàtiques i remeieres, aiguardent o anís, sucre i aigua per rebaixar fins a ajustar el grau alcohòlic final de consum. La combinació i sinergia dels principis de les herbes generen secrets i particularitats. També s’hi barregen espècies, fruites i flors. Nou moscada, anís estrellat, canyella, menta, marialluïsa, farigola, sajolida, hisop, sàlvia, clau, romaní, poniol, tarongina, camamilla, herba de Sant Joan, flor de magnòlia i saüc, clau d’espècie, ginebró, pell de taronja… fins a més de 80. Un cop seleccionades es deixen assecar i s’esmicolen. Es remena i es deixa ben tapada a sol i serena perquè maceri durant 40 dies.
Entrat el mes d’agost la simbiosi ha donat un líquid d’aromes penetrants. És el moment de colar-lo. La quantitat de xarop de sucre a afegir-hi dependrà de l’aiguardent emprat. En qualsevol cas es tracta d’una operació facultativa. Un parell de mesos de repòs portaran a un aspecte de caramel fosc i brillant que dirà que el licor està llest. A partir d’aquesta preparació bàsica les variacions possibles són incomptables. A El llibre de la ratafia (Jaume Fàbrega - Cossetània) se’n detallen unes quantes i es diu que el primer tast pot ser després de Nadal. A nivell més professionalitzat, els períodes de maceració són variables segons el tipus de ratafia i pot haver-hi un procés d’envelliment en fusta. La quantitat de sucre s’ha rebaixat amb el pas dels anys (actualment entre 200 i 300 grams/L). La graduació alcohòlica oscil·la entre 23 i 32º.
A Itàlia la referència documental més antiga de la ratafia data de principis del XVII. Com la majoria de licors i aiguardents, la tradició monàstica va perfeccionar i servar al llarg de segles les tècniques de fixar aromes a l’alcohol, fins que la gent del carrer va començar a fer-se els seus licors i beuratges amb l’objectiu primigeni de guarir-se de les dolences de l’època.
D’altra banda, Jacint Verdaguer va escriure que 3 bisbes catalans reunits en un mas per discutir algun assumpte del seu interès arribaren a l’acord amb la boca seca, i demanaren al masover que els servís un beure. Sorpresos pel sabor d’allò que els van portar van demanar-li al bon home de què es tractava, la resposta fou “no té nom”. Sense deixar passar l’ocasió i d’acord amb el resultat de la trobada els clergues prengueren la segona decisió del dia. Aquella beguda es diria rata fiat (queda firmat). Des d’un punt de vista més científic, però, el lingüista Joan Coromines opina que el nom prové del crioll de les Antilles franceses. I el Diccionari del Vi i del Beure, de Joan Maria Romaní Olivé, parla de ratafia, ratassia i ratacia.
Àmbit geogràfic
L’arrelament territorial i cultural de la ratafia a Catalunya és manifest. La Garrotxa, Osona, l’Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues són zones especialment tocades per la tradició d’aquest licor. A Menorca i a Occitània també en fan, i a la Vall d’Aran tenen l’aigua de nodes (aigua de nous). A Itàlia elaboren el nocino i des del 1978 tenen l'Ordine del Nocino Modenese, a França fan una mistela amb raïm de l'AOC Champagne coneguda com a ratafia o Pineau des Charentes, i a Suïssa, Polònia, Lituània, Bolívia o Austràlia es poden provar licors macerats assimilables.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya preveu des del 1998 la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana, que comprèn tot el territori de Catalunya.
El tast d’un producte de rebost
La ratafia acaba sent un beure de capçalera. Com el cava o els vins dolços, a voltes esdevé permanent al rebost, com si fes cosa estar-ne sense. Fosca, d’un atractiu color de caramel, combina una base dolça amb unes notes amargants matisades per tocs d’aromes herbàcies. És bona per prendre-la tot l’any, tot i que ben entrada la tardor sempre fa gràcia tastar-ne la nova. Durant l’hivern, presa a temperatura ambient. Quan fa calor, un vas ample i un parell de glaçons és tot el que es necessita per gaudir-ne.
15/1/2016
La superfície que ocupa la vinya mediterrani (incloent-hi els Balcans) és de 4,2 milions d'hectàrees. És a dir, el 53% de la superfície mundial. França ocupa la primera posició entre els productors mundials de vi, seguit per Itàlia i Espanya. Portugal, en el 11è lloc, i Grècia, al 14è, tanquen la llista d'integrants en el rànquing mundial de productors vinícoles.
La superfície de la vinya mundial ocupa 7,4 milions d'hectàrees i produeix 271 milions d'hectolitres. A Europa, 3,5 milions d'hectàrees es dediquen al vi. El 2013 es van consumir 239 milions d'hectolitres de vi (54% vi negre, el 29% vi blanc, 9% vi rosat i 8% vi escumós). Estats Units, França i Itàlia van ser els majors consumidors amb 29,1, 28,1 i 22 milions d'hectolitres respectivament.
Segons Jean-Pierre Van Ruyskenvelde, director general de l'Institut Francès de la Vinya i el Vi (IFV), "els mercats de producció romanen bastant ben orientats en la majoria de les regions, conseqüència de les successives collites limitades, proveïdes amb poques reserves" . Per Van Ruyskenvelde, "el vi rosat i els escumants continuen la seva progressió".
"Una dinàmica d'inversions a la vinya i els cellers és una cosa de vital importància", afirma el director de IFV. "El sector vinya-vi s'enfronta a desafiaments crucials entre els quals es troba la recerca de competitivitat a la vinya i una adaptació, cada vegada més gran als cellers, de la qualitat dels vins".
Per això, el desenvolupament sostenible és un eix imprescindible per mantenir l'estabilitat del sector. "Amb el pla Ecophyto 2, els poders públics van a reforçar les condicions d'ús dels productes fitosanitaris. La suspensió de la venda de certs productes i la recerca de solucions de substitució per a la protecció de la vinya, especialment per mitjà del biocontrol, són plenament actuals ".
La conservació del sòl és també un tema important.
D'altra banda, "la reducció de matèries primeres i energia en enologia gràcies a la utilització de noves tecnologies, especialment membranoses, és també un objectiu en l'elaboració dels vins. Un maneig cada vegada més gran de la temperatura de les diferents fases de vinificació i de la criança dels vins integra la la varietat d'eines de l'enologia de precisió ".
7/1/2016
Un resum traduït del castellà
Rafael Sala
Vi negre és una expressió que fem servir cada dia per denominar el vi fet amb raïm negre i vinificat amb la seva pell durant el temps que es cregui convenient.
Els dos adjectius (negre i tinto) han estat criticats per professionals i profans. Són adjectius foscos, sinistres, inquisitorials; són fruit del mal beure de centenars d'anys on les expectatives anteriors a la verema es torçaven quan el vi entrava en l'alimentació normal, anys de vi aspre que obligaven a pensar en la futura verema per esperar una intervenció gairebé divina que afavorís un resultat més amable? O hi ha alguna justificació per a admetre'ls com adjectius normals per aplicar al vi vermell?
El nom, en aquest cas l'adjectiu, definia la cosa: el vi dur apte per carreteres polsegoses i vendes plenes de xinxes.
L'entrada d'aquests adjectius en la denominació del vi va ocórrer, per al català, durant el baix barroc al voltant del 1700 i ha estat en aquesta llengua fins al dia d'avui sense que s'hagin trobat alternatives.
Si busquem en la història observem que no sempre va ser així.
Atenent al que el boteller de Pere el Cerimoniós (1319-1387) (Pere per la gràcia de Deu. Rey d’Aragó, de València, de Mallorches, de Cerdenya e Córsega, comte de Barchelona, de Rosselló e Cerdanya) comprava corresponien a les classes de vi següents:
Nom:
vi/vin/vino/vinum
Color:
Vin blanch/vino blanco/vinum album
Vi vermeil pus clar
Vi vermell
Vino rubeo pus clar
Vin claret
Vin del mas claro
Anyada:
Vin blanch novell
Vi madur
Vi vell (Viejo)
Tipus de vi:
Vi grech (Vino griego procedente de Córcega elaborado con Malvasía)
Vinum grecum album
Vino Greco dulcedine carente (seco)
Vi grec vell
moscat
En els documents en què el boteller del rei comprava vi no s'esmenten en part alguna negre o "tinto". Es donen indicacions de com ha de cuidar-se el vi i com s'ha de transportar “…e mandat a los portadores que el dito vino aduran, que lo adugan de nueyt porque la calor non lo pueda tocar, que luego seria escruyto (fet malbé)”
La qualitat desitjada es designava per:
-meliori vino/millor vin
-fort bon vin
-vino greco dulcedine carente (sec)
-pus fi vin
-mes saborós
-….
L'important per a la nostra tesi és que el rei mai s'encarrega "Vi negre".
Tant quan ho fa en aragonès o en català o llatí escriu “vi vermell” o “vi claret” o “clarete” o “rubeum” o “vi vermeyl pus clar”
En alguns textos antics com el que el 1618 es publicava a Barcelona "Llibre del Secrets d'Agricultura Casa Rustica i Pastoril" i l'autor Fra Agustí Prior del Temple de la fidelissima vila de Perpinyà es distingeix per als vins colorits les següents tipologies: claret de 2 dies, claret de 3 dies i vermell. Aquest últim s'obté amb la maceració amb les pells durant un període entre els 5 i els 7 dies. Els períodes indicats són els períodes en què les pells estan dins del most. La rapa des de molt antic "desgranava" de la resta del raïm en una fase prèvia al trepitjat i al principi de la fermentació.
Mantenir la rapa durant la fermentació mentre la pell està present dóna vins aspres:
"Sent incontestable que tant la rapa com la pell i fins i tot les granulas afavoreixen la fermentació i donen á els vins resistència, juntament amb una aspror o frunzit"
Resolia en part el problema de l'avinagrat i per tant la durada del vi però empitjorava les aromes i el sabor.
Un altre aspecte que es tenia en compte era el afegir o no el most obtingut del premsat de la pell.
Aquí l'obra de Fra Agustí és molt clara: el most resultant de premsar la pell al qual s'afegia aigua, era indicat com a beguda per als jornalers.
Pel que fa al color del vi aquest autor diu així: “Quant a la color, la hu es blanch, lo altre clar entre blanch y vermell, com a color de mel,, o claret, o vermell”
Veiem com no es parla mai de “vi negre”
Els vi negres o vermells que avui s'elaboren s'han derivat per la influència nefasta d'un advocat menjador de crancs de riu fangós bullits, menjar típic de Baltimore, en vins dels que ha desaparegut el suc del raïm original substituït per la densitat dels tanins de la fustes en les quals se'ls deixa reposar llargues temporades. El vi negre sap a tot menys al raïm que el va parir i que és impossible reconèixer. Hi tastadors de fusta, capaços de distingir si el gust que arrasa el líquid fosc que et presenten prové de les amèriques o néixer prop d'un ample riu francès.
Les llargues fermentacions amb la pell i addició del most del mateix premsat no fan més que afegir pesadesa i asprors al vi. Sembla haver-se oblidat totalmenmt que el vi es fa amb el raïm vigilant que la seva pell no ho faci malbé.
Reclamo poder beure sense sentir: "Li falten uns anys", "esperem que s'obri", "té cos i aroma de cuir " i altres bajanades que es diuen davant d'una copa de vi fosc com la peix.
6/1/2016
No veig la manera de contradir l'argument d'en Rafael Sala sobre l'espumós ancestral. Les seves afirmacions em semblen irrefutables, clares com el seu Clar de Castanyer —o com el Vermell de Peguera que ha guanyat el Gran Vinari d'enguany—. Potser sí que el seu argument conté alguna fal·làcia, algun petit punt fosc, però jo no l'hi sé veure. I ningú m'ha donat raons creïbles que em facin dubtar. Hi estic una mica capficat.
Podeu llegir les argumentacions d'en Rafel Sala al seu propi blog però, si us sembla, miraré de resumir-les aquí mateix
Ja coneixeu l'existència dels dos mètodes bàsics per elaborar vi espumós de qualitat: el mètode «champenoise» i el mètode «ancestral» i també sabeu que la diferencia essencial entre un i l'altre és el tiratge del primer mètode, que no existeix en el segon. En el tiratge s'addiciona sucre al vi base —és a dir, en certa manera es «chaptalitza» el vi— i s'embotella perquè aquest sucre faci una segona fermentació a l'interior de l'ampolla. Dit això, l'argument d'en Rafel Sala —que m'ha exposat ell personalment, amb la magnífica vehemència que el caracteritza— es podria resumir en aquests punts:
El Champagne es fa amb un vi base de graduació molt baixa que justifica plenament la chaptalització del tiratge.
Per fer vi espumós a Catalunya, pel mètode champenoise, és imprescindible fer-lo amb raïm verd perquè si es fes amb raïm completament madur, el sucre del tiratge donaria un espumós imbevible.
Ergo... si creiem que el millor vi és el que es fa amb raïm madur, el nostre clima desaconsella el mètode champenoise i, en canvi, no desaconsella pas el mètode ancestral. L'opció pel mètode champenoise que es va fer en el seu moment va ser un gran error.
Dit d'una manera una mica brutal: Imagineu que volem fer un vi tipus Borgonya al Priorat. Com que el Borgonya, sovint, es chaptalitza —és a dir, s'hi afegeix el sucre que no té, perquè pugi el grau alcohòlic— aquí també afegim sucre al vi, però per poder-ho fer, collim el raïm quan encara està immensament verd. Sembla ridícul, oi?
És clar que podríem fer una refutació empírica de l'argument, observant quins grandíssims espumosos fem a Catalunya pel mètode champenoise. Però, des d'un punt de vista estrictament lògic, l'excel·lència d'un important nombre dels nostres espumosos tradicionals no refuta l'argument, perquè el mètode ancestral és encara tan rar a Catalunya que potser —aquest «potser» és important— no ha tingut temps de mostrar tot el seu potencial.
Immers en aquestes cabòries, he rebut la visita d'uns amics i he destapat una ampolla de Albet i Noya Brut Natural 2013.
El vi ens va agradar moltíssim i vam trobar-hi una personalitat força singular. Va oferir-nos una sensació de gran maduresa, una bombolla finíssima i el nas impecablement xarel·lo —del bo!—. Ple de sabor, amb poc tons cítrics i encara menys tons d'autòlisi. Plenitud del xarel·lo, sensació de puresa, carbònic subtil, conjunt setinat.
Una bona ampolla per anar discutint a pleret sobre que si l'ancestral o el tradicional o si patatim o patatam.
4/1/2016
L'enòleg i farmacèutic Àngel Garcia Petit ens descobreix els errors més habituals en aquestes converses
1- Si menjo peix, em cal un vi blanc
No forçosament ha de ser així. Un peix de gust fort i textura una mica fibrosa (bacallà dessalat, tonyina a la planxa) pot anar millor amb un vi rosat o fins i tot amb un vi negre jove i lleuger. La manera com s’hagi cuinat també influeix.
2- El cava s’ha de beure molt fred
Per gaudir de les aromes i els gustos d’un cava de gamma alta és molt millor beure’l fred però no massa (9-10ºC)
3- El vi que té tap de rosca és un vi de baixa qualitat
El tap de rosca és perfecte tècnicament per tapar vins joves de consum ràpid (no més d’un any i mig), i és molt pràctic tant per obrir com per tornar a tapar l’ampolla.
4- Si un vi negre el guardo molts anys segur que millora
Si guardem un vi negre dos o tres anys i el vi era bo probablement estarà en bones condicions, però per sobre de set o vuit anys hi ha molt pocs vins que encara mantinguin un bon nivell.
5- Quan el vi té pòsits és que s’ha fet malbé
Pot haver-se fet malbé a causa d'un excés de temps de conservació, però també és possible que els pòsits només indiquin que no s’ha castigat el vi amb clarificacions i filtracions, i per tant la qualitat no se’n ressentirà.
6- Com més vell i més temps en bóta hagi estat un vi, millor
La bóta no aporta qualitat al vi, només l’ajuda –no sempre- a evolucionar millor. Massa temps fa que el vi es torni desagradable. Bóta la justa, i temps de guarda en funció de cada vi.
7- El vi que sigui blanc o negre però mai rosat
Actualment la majoria de vins rosats de gamma mitjana-alta són de bona qualitat i acompanyen encertadament una important quantitat de plats.
8- El xampany francès és molt millor que el cava...
N’hi ha de tots els nivells tant en Caves com en Xampanys. És una qüestió de gustos i de preu.
9- Els vins de Rioja són els millors d’Espanya
Mai es pot generalitzar. A Rioja hi ha grans vins (pocs) i vins senzills (molts), però també a altres zones d’Espanya n’hi ha de comparables, i de preus millors.
10- No bec vi perquè no hi entenc
Si només consumíssim coses de les quals hi entenem segurament la nostra vida seria d’una simplicitat esgarrifosa. Amb el vi cal aplicar el mateix criteri sense cap mena de vergonya.
28/12/2015
Entrevista a l'enòleg Àngel Garcia Petit
Margalida Ripoll i Ferrer
"El vi més car és el més bo"
Mentida. El vi més car és del que n’hi ha menys ampolles i més gent amb ganes de tenir-la…
"El tap de rosca és per vins de menys qualitat que el de suro"
Mentida. El tap de rosca és per vins de consum més ràpid que el tap de suro. No és adequat per vins de guarda per exemple, però per vins joves sí.
"Amb un Rioja l’encertes sempre"
Mentida. Rioja és una opció, d’un model de vi, d’un estil de vi amb poques variacions. Si aquest model t’agrada l’encertaràs però sinó no.
"Es fa cava fora de Catalunya i a Catalunya es fa escumós que no és cava"
Veritat. Això sí, es fa poc cava fóra de Catalunya, però la majoria és a casa nostra. I a Catalunya es fan pocs escumosos que no són caves que s’emparen en les diverses DOs catalanes.
"No és igual beure el vi en copa que en got"
Veritat. I no és el mateix beure amb una tipus de copa que amb un altre. El recipient ajuda a destacar característiques del vi, especialment les aromàtiques. La forma de la copa amb la boca més estreta permet percebre millor les aromes. A vi més complex copa més grossa.
"Peix i marisc, sempre amb vi blanc i amb la carn sempre negre"
Veritat però no sempre. En cas de dubte es pot aplicar sempre aquesta norma. Els tanins del vi negre combinen millor amb la proteïna de la carn mentre que amb un peix n’anul·len el gust.
"Vins naturals, biodinàmics i ecològics són el mateix"
Mentida. Es mouen tots en el terreny del respecte al medi ambient però hi ha diferències, tant en el conreu de la vinya com en l’elaboració del vi.
"Una copa de vi negre al dia és saludable"
Veritat. Sempre i quan sigui una copa petita. És recomana un vi negre pels polifenols antioxidants i perquè baixa el colesterol dolent entre d’altres.
"Els vins escumosos són per les postres"
Mentida. On menys lliguen és a les postres. Si és dolç potser lligaria amb les postres.
"Criança, reserva, i gran reserva, indica la qualitat del vi, de menys a més"
Mentida. Aquestes denominacions fan referència només a l’envelliment. És a dir, al temps que ha passat el vi en un recipient de fusta abans d’embotellar-se.
11/12/2015
El 16 de gener de 2016 finalitza la fase preferent per reservar aquestes extensions, creades específicament per al sector vitivinícola
Eva Vicens
La màxima autoritat en el sector dels dominis a Internet, l'empresa ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) ha creat recentment noves extensions amb l'objectiu d'organitzar les marques d'àmbits temàtics i sectorials amb presència a la xarxa. Entre aquestes novetats, s'hi inclouen dos nous dominis per al sector vitivinícola: el .wine (que significa vi en anglès) i el .vin (en francès).
Això significa que una empresa del sector que actualment utilitzi un domini .cat o .com (o .org o .es), ara també pot adquirir l'extensió .wine o .vin i entrar a formar part del segment de marques especialitzades en aquest àmbit d'arreu del món. I això, en què beneficia una marca?
Aquesta iniciativa pretén estructurar la informació present a Internet de manera que els usuaris puguin fer cerques més específiques per contingut i obtenir resultats de qualitat. Tenir un domini sectorial dóna credibilitat i veracitat a les marques i permet arribar amb un missatge fàcil i directe al consumidor final.
Com es fa la reserva del domini?
El primer pas per a registrar el domini és inscriure la marca a la Trademark Clearinghouse (TMCH), una base de dades de marques en l’àmbit d’Internet que agrupa a tots els titulars de registres a nivell mundial.
Finalitzada aquesta gestió, cal contactar amb un agent de registres per a demanar la reserva de l’extensió o domini amb el qual s’està interessat. Si aquesta petició es fa dins l'anomenada fase Sunrise, la marca en qüestió tindrà prioritat en aconseguir els dominis.
Si la reserva es fa fora d’aquest període (que en el cas d’aquests dominis finalitza el 16 de gener de 2016), s’entra en "fase lliure", en la qual tothom pot tenir accés a un domini.
Pel que fa als preus, adquirir el pack TMCH + domini .wine o .vin en fase Sunrise té un preu de 412 euros més iva, i el mateix pack, ja en fase lliure puja a 130 euros més iva.
9/12/2015
VADEVI.cat
Un estudi de la URV revela a més que segons l’edat es compra un vi o un altre
El preu del vi és el principal factor que influeix en la decisió de compra dels vins a les grans superfícies de Catalunya, segons ha determinat un estudi realitzat pel Dr. Jaume Gené
Albesa i el professor Christophe Marquet de la URV.
Després d’aquest factor, l’enquesta també constata la importància del fet d’haver-lo tastat anteriorment, el maridatge amb el tipus de menjar previst i la Denominació d’Origen del vi en qüestió.
Per darrera d’aquests factors s’hi troben també altres variables com el fet d’aparèixer en mitjans de comunicació i premsa especialitzada, al mateix temps que destaca la importància de l’enoturisme com a factor que pot ampliar el grau de coneixement del vi entre els consumidors.
Per últim, l’estudi constata encara el gran camí que tenen els vins catalans en general davant de vins procedents d’altres DO’s de l’Estat que tenen un major grau de coneixement o d’implementació en les grans superfícies comercials.
La situació actual del mercat vinícola català es caracteritza per tenir cada cop menys demanda interna mentre que la producció no es redueix amb la mateixa intensitat.
Respecte al mercat exterior les empreses col·loquen bona part del producte a granel i a preus molt baixos. Les empreses vitivinícoles han d'adoptar ràpidament estratègies per poder vendre la seva producció en el cada cop més difícil mercat interior i intentar guanyar una posició pròpia en els mercats exteriors.
Factors determinants en el moment de comprar un vi (*)
1- El preu és el factor que més influeix a l’hora d’escollir un vi, ja sigui per als que busquen uns preus baixos com per als que el fan servir de referència el preu per poder preveure la qualitat del vi.
2- El segon factor fa referència a la inèrcia de comprar un vi que ja s’ha provat i es podria anomenar com fidelitat al producte conegut.
3- La compra d’un vi determinat en funció del menjar amb el qual es vol acompanyar l’àpat.
4- La Denominació d’Origen és el quart element influent, tot i que d’un forma irregular ja que s’aprecia que hi ha persones a les que els influeix molt, però moltes altres a les que no ho fa gens.
5- L’aparició en premsa, revistes i blogs especialitzats i llibres sobre vins són factors amb menor influencia.
(*) Tots aquests factor varien sensiblement depenent de l’edat del consumidor i del seu nivell d’ingressos. S’ha posat de manifest la relació estreta entre els més joves i els més grans amb els vins més econòmics i més fàcils de beure com són els blancs i rosats. El grup d’edat de 35 a 64 prefereixen el vi negre i tenen més cultura vitivinícola. Es pot comprovar que el vi rosat està relacionat amb els enquestats atrets per nivells de preu més baixos.
Respecte la notorietat de les Denominacions d’Origen de fora de Catalunya, és aclaparador el coneixement que es té de Rioja. Entre les tradicionals també hi figura Ribera de Duero i resulta sorprenent com DO’s poc tradicionals com Rueda o Somontano, ocupen llocs destacats en la llista de DO més conegudes. Això demostra que les DO’s catalanes encara tenen un llarg camí per recórrer al nostre país i especialment en les grans superfícies comercials.
Respecte les DO’s catalanes, segons el seu grau de notorietat es poden observar tres grups, un primer amb les DO més conegudes format per Priorat i Penedès, un segon grup format pel gruix de les DO catalanes, per aquest ordre Montsant, Empordà, Terra Alta, Catalunya, Costers del Segre, Alella i Tarragona; i un últim grup amb dues DO molt menys reconegudes en els establiments de venda, que són Conca de Barberà i Pla de Bages.
Una breu aproximació a l’enoturisme com a mitjà per donar a conèixer i tastar els nostres productes ha donat com a resultat que hi ha un elevat nombre de persones que valoren molt la visita feta al celler en les compres posteriors.
5/12/2015
Ruth Troyano
Viatjar a França per aquestes dates és una oportunitat única per viure la festa del Beaujolais Noveau. Bars i restaurants anuncien l’arribada del primer vi de l’any amb cartells de disseny atractiu i celebracions sovint amb acompanyament musical. Des de Catalunya els amants del vi (ad)mirem França amb certa enveja. Perquè ens agradaria que també aquí, el vi novell fos una festassa que abracés tot el territori català, un acte cultural més a les portes de l’hivern.
Cellers com l’Agrícola de Bot ho reclamen. Jaume Martí, el seu director de màrqueting, afirma: "Com a productors de vi novell ens agradaria tenir una campanya de promoció transversal i genèrica a nivell de Catalunya. Que encara no hi hagi interprofessional del vi català és un dèficit claríssim i potser haurem de trobar fórmules alternatives que ens permetin treballar el mercat". El Novell de Bot -monovarietal de garnatxa negra– ha arribat al mercat tan sols 48 dies després de la verema, per Sant Martí.
El Celler Masroig ha celebrat la sisena edició de la Festa del Vi Novell. "Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi", mana la tradició. L’atractiu de la festa està en l’espinjolada de la bóta d’on raja el vi novell i el pregó.
Aquest any el Celler Carles Andreu de Pira s’ha atrevit també amb un beaujolais de trepat, la varietat autòctona de la DO Conca de Barberà. Un vi lleuger, afruitat, llaminer "que ens apropa a la vinya d’on va sortir a principis d’octubre".
Quantes més iniciatives despertin a Catalunya més quatllarà la idea de crear un beaujolais noveau català. Estic convençuda que l’adaptació de la campanya aquí superarà en qualitat i relat la francesa. El barri de la Rivera de Barcelona presentava fa uns dies els vins de la nova collita de Ca N’Estruc, Albert i Noya, Castell del Remei, Cérvoles, Espelt, Gramona, Josep Foraster, La Vinyeta, l’Olivera, Llopart, Raventós i Blanc, Sumarroca, Torelló, Viladellops, Vins de Terrer... I si els llistem tots i ho celebrem? Ens manca actitud i voluntat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)