El celler Joan d’Anguera, a Darmós, ha creat un interessant bloc que permet seguir les tasques que realitzen a camp i conèixer la cura que tenen de les seves vinyes, a les que apliquen agricultura biodinàmica.
Des del propi celler afirmen que “en cap cas pretén ser un document sobre el mètode biodinàmic ni sobre els seus principis, sinó un compromís per a una agricultura sostenible, en la qual la terra de conreu es cuida atentament, es respecta i es conserva, però també es treballa per vivificar-la, regenerar-la i desenvolupar-la”.
Cal recordar que el passat setembre, el celler Joan d’Anguera era acreditat com a operador Demeter Internacional, fet que certifica que la producció i elaboració dels seus vins s’ajusta als principis biodinàmics.

Segons el celler, “en l’agricultura biodinàmica l’element central és l’esser humà, i és per tant molt important la qualitat de la mirada, la facultat de percepció de les situacions, la capacitat de jutjar i actuar adequadament. Així com els ecosistemes naturals mantenen la seva fertilitat gràcies al disseny dels seus cicles naturals, l’agricultura ha de mirar-se en aquest mirall per a aconseguir el mateix objectiu”.
El celler Joan d’Anguera compta amb 24,5 hectàrees de vinya (garnatxa negra, carinyena, syrah i cabernet), totes cultivades sota els preceptes biodinàmics.

4/2/2013
Un celler ofereix els primers vins andalusos de criança submarina, envellits a 12 metres de profunditat
Els vins trobats en vaixells enfonsats han demostrat que el mar és un excel·lent medi per envellir els vins, una tècnica que un celler de Jerez ha utilitzat per obtenir el primer vi andalús de criança submarina i el primer del món envellit a l'interior d'àmfores d'estil fenici. Bodegas Luis Pérez ha presentat davant 20 sommeliers de prestigi aquest vi submarí que s'ha criat en aigües andaluses, a una profunditat de dotze metres, una tècnica que ja s'experimenta en altres punts d'Espanya, segons explica en una nota de premsa del celler. El que converteix en "únic al món" aquest vi, que es diu Garum Submarino, és el fet que ha estat criat, a més de sota el mar, en àmfores que recreen els materials i la forma de les que s'utilitzaven en temps dels fenicis per a la conservació i el transport del vi i de l'oli al llarg de la Mediterrània.
Encara que el seu experiment ha tingut un treball de laboratori i de recerca, es basa en les evidències que han deixat els vins trobats en els vaixells enfonsats o al llit submarí, que han demostrat que les condicions físiques que es donen sota les aigües dels mars -la seva salinitat, temperatura i pressió- creen "un ambient idoni per a l'envelliment dels vins".
Luis Pérez, enòleg, investigador, professor d'Enginyeria Química i catedràtic de Tecnologia d'Aliments per la Universitat de Cadis, ha invertit dos anys de treball en aquest projecte, que ha desenvolupat en aigües de l'Oceà Atlàntic, a Conil de la Frontera, a una profunditat de dotze metres i amb una temperatura natural mitjana de 14 graus.

3/2/2013
El president dels sommeliers de Mònaco valora positivament la bona relació qualitat preu dels vins prioratins i afirma que "els preus s’han tornat incoherents a Bordeus i a moltes regions franceses"
Aquest més de gener, una vintena de sommeliers i xefs de reconeguts i exclusius restaurants i hotels de Mònaco, integrants de l'Association des Sommeliers de Mònaco, encapçalats pel seu president, Patrice Frank, han fet una visita a terres catalanes que va tenir tres parts: una primera estada a Barcelona, una visita a la DO Montsant i la part final a la DOQ Priorat.
A la etapa dedicada a la DO Montsant, a més de visitar diversos cellers de la DO, van participar en un tast de vins a les instal·lacions del Parc Tecnològic del Vi de Falset, VITEC, on els cellers Mas d’en Canonge, Baronia del Montsant, Comunica, Orto Vins i Alfredo Arribas van anar presentant els seus vins, amb acurades referències a les varietats, sòls, elaboracions i criances.
A la part que van dedicar als vins i cellers de la DOQ Priorat, la comitiva va realitzar un tast a l’allotjament rural Cal Compte, a Torroja, població on hi ha la seu del Consell Regulador d’aquesta denominació d’origen. En el decurs d'aquesta activitat, el responsable de comunicació de la DOQ Priorat, Jordi Suárez, va fer una entrevista al president dels sommeliers de Mònaco, Patrice Frank (Angoulême, 1967), que és sommelier en cap de l’Hotel de París de Montecarlo.

- Havia estat mai abans al Priorat? Quina ha estat la seva impressió?
- És, efectivament, la primera vegada que visito el Priorat. Aquest viatge em semblava necessari en constatar els progressos realitzats pels viticultors. Hem tingut una estada excel·lent, amb una acollida fora del comú.
- Quina opinió té dels paisatges i territori que ha pogut conèixer?
- Sempre hem estat ben acollits i hem descobert una regió de paisatges extraordinaris i d’homes apassionats per la seva terra i els seus vins. És una regió arrelada a les relacions humanes, que la impregnen de sentit.
- Quina opinió té dels vins que ha pogut tastar a la DOQ Priorat?
- Hem degustat vins de gran qualitat, amb bona relació entre les fruites i els tanins. Hem estat impressionats per les temperatures de servei dels vins, sempre controlades, per la qualitat de les copes i les condicions dels vins. La gran força dels vins del Priorat rau, en la meva opinió, en la bona relació qualitat preu a què els podem adquirir. Els preus s’han tornat incoherents a Bordeus i a moltes regions franceses i això fa que hàgim de vetllar pels nostres clients i mirem allò que passa fora, a la resta del món. Els vins del Priorat entren perfectament en aquest esquema.
- Com descriuria els vins de la DOQ Priorat?
- Els vins que hem degustat són de gran qualitat. En nas són sovint marcats per les fruites vermelles i negres. A vegades s’hi troben notes d’espècies (coriandre i pebre negre). En boca són sovint harmoniosos, però a vegades crec que una mica marcats per la fusta. És molt important per aquests vins dominar les temperatures quan se serveixen per no deixar que l’alcohol s’imposi. Penso que són vins que es bonificaran molt bé en cinc o sis anys.
- Quin tipus de públic és el destinatari dels vins Priorat a Mònaco?
- Els vins d’aquesta regió, penso que tenen una bona carta a jugar a les nostres taules. En efecte, nosaltres som tots, amb la nostra passió, comerciants i treballem per fer el nostre negoci. Els vins del Priorat entren bé en aquesta dinàmica. Ara ens toca a nosaltres fer arribar el missatge als nostres clients als quals agrada descobrir nous productes.
- Com considera als Priorat en el marc de l’oferta internacional de vins?
- Els vins de Priorat, almenys els que nosaltres hem tastat, se situen al capdamunt del nivell dels vins internacionals. Estem en els grans “terroirs” ben treballats per homes i dones apassionats. Penso que hi ha un bonic futur per als vins d’aquesta regió i jo hi tornaré, amb molt de gust, per beure’ls d’aquí a un temps

3/2/2013
Enoturisme: Mas Tinell inaugura un espectacular hotel el proper mes de març
Mas Tinell ha presentat a Fitur un espectacular hotel en forma d'ampolles capi-cuades, que ha construït al bell mig de la seva finca al costat del celler.
Ja es poden reservar habitacions.

3/2/2013
El Celler de Capçanes participa al Kosher Food & Wine Experience 2013 que es celebrarà el proper dia: 4 Febrer 2013 a Nova York  http://kfwe2013.com/index/

3/2/2013
La FIO destaca la qualitat de l'oli del CECA de Gandesa
Instal•lacions del CECA de Gandesa. Font: DAAM
L'oli "Olikua" del Centre de Capacitació Agrària de Gandesa obté un nou reconeixement a la Fira Intercomarcal de l'Oli (FIO) de Móra la Nova, on hi participen 24 almàsseres de la DOP Terra Alta, Ribera d'Ebre i la DOP Siurana a la comarca del Priorat
Olikua no va poder participar en el concurs de la FIO per la seva limitada producció però, arran del seu èxit a la Festa de l’Oli de la Fatarella, es va incloure en el Panell de Tast de selecció del millor oli de la Fira.
Tot i que va quedar fora de concurs, els organitzador van destacar que segons els experts del Panell l’oli fet pels alumnes del Cicle formatiu de grau mitjà en olis d’oliva i vins ha superat en qualitat alguns dels guanyadors de la FIO.
Des d'aquí felicitem cordialment els nostres companys de Gandesa per aquest reconeixement a la feina ben feta.
2/2/2013
Heu sentit a parlar del Consell Regulador del Vi Rosat? I del Consell Regulador del Macabeu Fermentat en Bóta? Oi que no?
Hi ha vi de moltes menes. Hi ha vi blanc, negre, de panses, de criança, fortificat, escumós, de maceració carbònica, dolç, de gel,... De totes les il·limitades variacions del vi, només n'hi ha una que posseeixi un "Consell Regulador". Ja sabeu quina. Quan ho intento pensar fredament, amb lògica estricta, no ho entenc.
La creació de la DO Cava —no és realment una DO, però tothom en diu així— va ser un nyap i sempre que fas un nyap saps que tard o d'hora acabarà fent aigües per totes bandes. A mi, com a consumidor, aquesta DO no em serveix per a res. És cert que em garanteix un cert procediment d'elaboració, però això és ben poc, massa poc.
Si em limito a allò que és essencial, el que jo voldria que una etiqueta em donés és només això:
Informació sobre l'origen geogràfic del raïm, les varietats i el mètode de vinificació.
Que un determinat organisme em garanteixi que la informació del punt anterior és veraç.
El punt 2 seria responsabilitat de les DO. És clar que una DO és una organització que pot fer — ha de fer — fa — hauria de fer — moltes més coses, a nivell intern dels seus membres i a nivell de promoció dels seus productes. Però de cara al consumidor els dos únics punts que són essencials són els 1 i 2 anteriors. Dit així, no entenc què hi pinta la DO Cava. No entenc que el vi que es fa pel mètode del cava pugui estar deslligat completament del concepte de territorialitat.
Als punts 1 i 2 d'abans encara n'hi podríem afegir un tercer, força transcendent, que és el de la garantia d'una qualitat mínima exigible als vins de cada DO concreta i de cada tipologia concreta.
Potser sí que, finalment, ha arribat el moment que les DO entrin amb autoritat en el món del vi escumós d'alta qualitat. Aquests dies hi ha coses que es belluguen, però jo no sóc capaç de predir si arribaran a bon port. Ho desitjo de veres. Tinc ganes que se superi aquesta estranya i espúria dicotomia vi–cava, que tanta gent ha acabat assumint con la cosa més natural del món, com si diguéssim vi–cervesa. Tinc ganes que el nostre vi escumós d'alta qualitat —com tot el nostre vi de qualitat— se'ns presenti amb una indicació clara i inequívoca dels seus orígens, de les vinyes i els terrers concrets on ha nascut.
I aquest desig de fidelitat als orígens em porta a fer esment que fa ja prou temps que és absolutament peremptori procedir a admetre —i potenciar— les indicacions geogràfiques "en cascada", del tipus Priorat > Porrera > la Garranxa > Vinya de la Tena o també Empordà > Serra de l'Albera > Cantallops > Vinya de S'Alou —per posar dos exemples, una mica aleatoris.