9/12/2015
VADEVI.cat
Un estudi de la URV revela a més que segons l’edat es compra un vi o un altre
El preu del vi és el principal factor que influeix en la decisió de compra dels vins a les grans superfícies de Catalunya, segons ha determinat un estudi realitzat pel Dr. Jaume Gené
Albesa i el professor Christophe Marquet de la URV. 
Després d’aquest factor, l’enquesta també constata la importància del fet d’haver-lo tastat anteriorment, el maridatge amb el tipus de menjar previst i la Denominació d’Origen del vi en qüestió. 
Per darrera d’aquests factors s’hi troben també altres variables com el fet d’aparèixer en mitjans de comunicació i premsa especialitzada, al mateix temps que destaca la importància de l’enoturisme com a factor que pot ampliar el grau de coneixement del vi entre els consumidors. 
Per últim, l’estudi constata encara el gran camí que tenen els vins catalans en general davant de vins procedents d’altres DO’s de l’Estat que tenen un major grau de coneixement o d’implementació en les grans superfícies comercials.  

La situació actual del mercat vinícola català es caracteritza per tenir cada cop menys demanda interna mentre que la producció no es redueix amb la mateixa intensitat. 
Respecte al mercat exterior les empreses col·loquen bona part del producte a granel i a preus molt baixos. Les empreses vitivinícoles han d'adoptar ràpidament estratègies per poder vendre la seva producció en el cada cop més difícil mercat interior i intentar guanyar una posició pròpia en els mercats exteriors. 
Factors determinants en el moment de comprar un vi (*)
1- El preu és el factor que més influeix a l’hora d’escollir un vi, ja sigui per als que busquen uns preus baixos com per als que el fan servir de referència el preu per poder preveure la qualitat del vi.
2- El segon factor fa referència a la inèrcia de comprar un vi que ja s’ha provat i es podria anomenar com fidelitat al producte conegut.
3- La compra d’un vi determinat en funció del menjar amb el qual es vol acompanyar l’àpat.
4- La Denominació d’Origen és el quart element influent, tot i que d’un forma irregular ja que s’aprecia que hi ha persones a les que els influeix molt, però moltes altres a les que no ho fa gens.
5- L’aparició en premsa, revistes i blogs especialitzats i llibres sobre vins són factors amb menor influencia.
(*) Tots aquests factor varien sensiblement depenent de l’edat del consumidor i del seu nivell d’ingressos. S’ha posat de manifest la relació estreta entre els més joves i els més grans amb els vins més econòmics i més fàcils de beure com són els blancs i rosats. El grup d’edat de 35 a 64 prefereixen el vi negre i tenen més cultura vitivinícola. Es pot comprovar que el vi rosat està relacionat amb els enquestats atrets per nivells de preu més baixos.
Respecte la notorietat de les Denominacions d’Origen de fora de Catalunya, és aclaparador el coneixement que es té de Rioja. Entre les tradicionals també hi figura Ribera de Duero i resulta sorprenent com DO’s poc tradicionals com Rueda o Somontano, ocupen llocs destacats en la llista de DO més conegudes. Això demostra que les DO’s catalanes encara tenen un llarg camí per recórrer al nostre país i especialment en les grans superfícies comercials.
Respecte les DO’s catalanes, segons el seu grau de notorietat es poden observar tres grups, un primer amb les DO més conegudes format per Priorat i Penedès, un segon grup format pel gruix de les DO catalanes, per aquest ordre Montsant, Empordà, Terra Alta, Catalunya, Costers del Segre, Alella i Tarragona; i un últim grup amb dues DO molt menys reconegudes en els establiments de venda, que són Conca de Barberà i Pla de Bages.
Una breu aproximació a l’enoturisme com a mitjà per donar a conèixer i tastar els nostres productes ha donat com a resultat que hi ha un elevat nombre de persones que valoren molt la visita feta al celler en les compres posteriors.
5/12/2015
Foto Ruth TroyanoRuth Troyano
Viatjar a França per aquestes dates és una oportunitat única per viure la festa del Beaujolais Noveau. Bars i restaurants anuncien l’arribada del primer vi de l’any amb cartells de disseny atractiu i celebracions sovint amb acompanyament musical. Des de Catalunya els amants del vi (ad)mirem França amb certa enveja. Perquè ens agradaria que també aquí, el vi novell fos una festassa que abracés tot el territori català, un acte cultural més a les portes de l’hivern.
Cellers com l’Agrícola de Bot ho reclamen. Jaume Martí, el seu director de màrqueting, afirma: "Com a productors de vi novell ens agradaria tenir una campanya de promoció transversal i genèrica a nivell de Catalunya. Que encara no hi hagi interprofessional del vi català és un dèficit claríssim i potser haurem de trobar fórmules alternatives que ens permetin treballar el mercat". El Novell de Bot -monovarietal de garnatxa negra– ha arribat al mercat tan sols 48 dies després de la verema, per Sant Martí. 
El Celler Masroig ha celebrat la sisena edició de la Festa del Vi Novell. "Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi", mana la tradició. L’atractiu de la festa està en l’espinjolada de la bóta d’on raja el vi novell i el pregó. 
Aquest any el Celler Carles Andreu de Pira s’ha atrevit també amb un beaujolais de trepat, la varietat autòctona de la DO Conca de Barberà. Un vi lleuger, afruitat, llaminer "que ens apropa a la vinya d’on va sortir a principis d’octubre".
Quantes més iniciatives despertin a Catalunya més quatllarà la idea de crear un beaujolais noveau català. Estic convençuda que l’adaptació de la campanya aquí superarà en qualitat i relat la francesa. El barri de la Rivera de Barcelona presentava fa uns dies els vins de la nova collita de Ca N’Estruc, Albert i Noya, Castell del Remei, Cérvoles, Espelt, Gramona, Josep Foraster, La Vinyeta, l’Olivera, Llopart, Raventós i Blanc, Sumarroca, Torelló, Viladellops, Vins de Terrer... I si els llistem tots i ho celebrem? Ens manca actitud i voluntat. 
4/12/2015
24/11/2015
L’INCAVI repassa el passat i el present del sector en una exposició al Born Centre Cultural de Barcelona.
Per primera vegada a un sol espai, es fa un repàs a la història del vi a Catalunya, s’analitzen les fites més importants i es fa una fotografia de la situació actual. L’exposició serà a la Sala Dalmau del Born Centre Cultura i s’inaugurarà dia 1 de desembre. 
La mostra està organitzada amb divuit plafons on es combinarà imatge i text i on s’hi podrà trobar una part referida al passat, amb l’arribada del vi a Catalunya, la fil·loxera i els cellers modernistes. 
I una part, encara més important dedicada al present. S’explicarà com s’elaboren els diferents tipus de vins, quina regulació jurídica tenen, dades de consum i d’exportació, la feina d’investigació de l’INCAVI, les Denominacions d’Origen, les diferents varietats de raïm, etc.
L’exposició també fa un esment especial a aquells que treballen per aconseguir revaloritzar els vins catalans a casa nostra, com els Premis Vinari i la Guia de Vins de Catalunya. 
D’altra banda, es podrà veure una reproducció d’una secció d’un tall de sòl, (cedit pel Celler Espelt) en el que es poden distingir els diferents tipus de terres on creix la vinya a Catalunya, com els calcaris, pissarra, etc.
Aquesta exposició està pensada perquè sigui itinerant i pugui recórrer tot el territori, allà on ens la demanin.
El vi català, passat i present de futur, es podrà veure tot el mes de desembre i l’entrada és lliure.
16/11/2015
ha publicat aquest curiós article, que amb pruo feines resumim
Chiara Gai, Sommelier, Educadora Nutricional i Cap d'Innovació de l'escola Eshob, ens explica què és la ressaca i quins remeis hi ha per pal·liar-la
Qui ha tingut la desagradable experiència de viure una ressaca coneix de primera mà els seus principals símptomes: malestar, letargia, fatiga extrema, confusió mental, mal de coll, mal de cap, marejos, vòmits, aspecte cansat i deshidratació. El terme ressaca (tècnicament alcoholisme agut) indica els efectes d’una intoxicació provocada per l’alcohol que s'acumula en la sang molt més ràpidament del que pot ser metabolitzat pel fetge.
Els símptomes són proporcionals a la quantitat d'alcohol ingerida. L’alcohol deshidrogenasa i altres enzims presents en el fetge descomponen l'etanol. Una vegada que l'etanol s'ha metabolitzat, aquests enzims metabolitzen altres alcohols presents en quantitats més petites: entre ells el més comú és el metanol. El metanol es descompon en toxines com el formaldehid i l’àcid fòrmic: són aquestes que ens fan sentir malament.
De fet, una de les pràctiques més perilloses contra la ressaca és tornar a beure alcohol. Els enzims que descomponen els alcohols al fetge comencen sempre per l’etanol: quan estem en plena ressaca, beure més alcohol provoca que el cos deixi de descompondre metanol i torni a treballar l'etanol, donant-nos una falsa sensació de millora. En realitat estem perllongant la metabolització del metanol i els seus efectes desagradables. 
El que s'ha de fer per no tenir ressaca és beure amb moderació, però si això no s'ha fet, recomanem 7 remeis per pal·liar-la:
1. Vomitar. Sembla banal, però si som capaços de detectar que hem begut massa aquesta pràctica pot mitigar els efectes de la ressaca.
2. Beure molta aigua. L'aigua ajuda a restaurar els líquids perduts a causa de l'alcohol i és un excel·lent remei per eliminar petites quantitats d'etanol a través de suor i l'orina. 
3. Dormir al llit i de la manera més confortable possible, encara millor si disposem d’un coixí ortopèdic per prevenir el mal de coll.
4. Fer un esmorzar energètic a base de carbohidrats com pa, melmelada, fruita, mel, sucs naturals o un bon plat de pasta o d'arròs. Un dels efectes de la intoxicació amb alcohol és la baixada de sucre en sang: mantenir l'estómac buit allarga i augmenta la sensació de malestar. 
5. Evitar salses i fregits, aliments difícils de digerir: donen una inicial sensació de millora però poden provocar cremor a l’estómac i posteriors trastorns gastrointestinals.
6. Contra l’opinió comú, és millor evitar beure més begudes excitants de l’habitual (cafè, refrescos de cola i altres), irriten el revestiment de l'estómac i promouen la diüresi (agreujant la deshidratació del cos).
7. Caminar a l'aire lliure o fer esport suau: el moviment estimula l'expulsió de l'alcohol.
Consells:
• Moderar la quantitat. És obvi que si no superéssim la quantitat d’alcohol aconsellada per les autoritats mèdiques no tindríem ressaca. Dit això cadascú hauria de conèixer el seu "punt de no retorn" i evitar superar-ho. 
• Alternar begudes alcohòliques amb aigua o altres begudes. Un bon consell és demanar sempre aigua a la vegada i allargar els còctels.
• Es preferible beure cervesa o vi a licors i destil·lats.
• Evitar beure amb l’estómac buit: l'absorció de l'alcohol després d'un àpat consistent i ric en greixos és més lent i els efectes menys greus. 
• No barrejar l’alcohol amb fàrmacs i drogues.
11/11/2015
Gràcies al finançament del celler Perelada, el web del projecte inclourà la base de dades completa de les escenes de viticultura i elaboració de vi de les tombes egípcies i un mapa interactiu amb les fotografies. 


La documentació arqueològica sobre la viticultura i l’elaboració del vi de l’Antic Egipte és una de les més extenses i antigues. La vinya es cultivava al Delta del riu Nil des del Període Predinàstic (4000-3100 aC) i, des d’aleshores, a les tombes es dipositaven gerres de vi per tal que el difunt en pogués beure en el Més Enllà. 
El projecte ‘Irep en Kemet’ (Vi del Antic Egipte) té com a objectiu documentar el patrimoni arqueològic de l’antic Egipte relacionat amb la cultura del vi i posar de manifest la importància d’aquest llegat en la regió Mediterrània. L’equip del projecte ‘Irep en Kemet’, sota la direcció de la doctora Maria Rosa Guasch Jané, està format per Sofia Fonseca i Mahmoud Ibrahim.
S’ha creat una base de dades bibliogràfica per recopilar tots els llibres, articles, tesis, etc. relacionats amb el vi i la viticultura i l’enologia a l’antic Egipte, i una base de dades de les escenes de viticultura i enologia per documentar totes les pintures i/o relleus i també els textos associats a aquestes imatges datades des del Regne Antic (2575-2150 aC) fins al Període Greco-Romà (332 aC-395 dC). 

17/10/2015
L'Auditori de Vilafranca del Penedès va acollir el passat dia 9 l'acte de lliurament de la tercera edició dels Premis Vinari, que han proclamat el vi negre Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera (DO Conca de Barberà) com a millor vi català, atorgant-li el premi Gran Vinari d'Or.
La gala ha estat l'acte final d'aquesta edició dels Premis Vinari, que van arrencar a la primavera amb una convocatòria a tots els cellers catalans i que ha aconseguit la participació de 839 referències de vins emparats a les dotze denominacions d'origen de Catalunya. Deu tastos eliminatoris i un tast final han donat pas a la gran nit dels vins catalans, en què s'han lliurat 166 guardons als millors vins.
Els vins han participat en dotze categories, cadascuna de les quals ha rebut un Vinari d'Or, tres Vinaris de Plata i cinc Vinaris de Bronze, més algun extra en cas d'empat. Així mateix, s'han lliurat els Vinari Especial a la Producció Ecològica i els Vinaris Especials a les DO, que reconeixen els tres millors vins de cadascuna de les dotze Denominacions d'Origen de Catalunya.
El Gran Vinari d'Or 2015, que distingeix el millor vi català, ha estat per al Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera. És un vi negre jove, sense criança. O més ben dit, un vi vermell, com defensa el seu autor que ha estat el vi més ben puntuat d'entre els 839 presentats a concurs. Els més de setanta tastadors que han puntuat a cegues els vins participants, han reconegut amb aquest guardó la seva originalitat en recuperar un estil de vi tradicional: vermells és com s'anomenava als vins negres a Catalunya quan la intensitat del color no era una obsessió com ho és actualment. 
Reconeixement a Ramon Roqueta Roqueta 
El Premi Monvínic a la Trajectòria Personal en el Món del Vi ha estat atorgat a Ramon Roqueta Roqueta (Manresa, 1925). Els seus anys al front del celler varen traduir-se en una gran expansió de la marca i l’establiment d’una xarxa de distribució per tot l’Estat. Ramon Roqueta Roqueta va fer arribar els vins que comprava als pagesos de Rajadell i Fals, al Bages que tant estima, fins a “indrets tan llunyans com Sant Sebastià”. 
Els Vinari d'Or es reparteixen pel territori 
Enguany només dues DO, Priorat i Empordà, tenen dues medalles d'Or. El empordanesos són el Blanc dels Aspres 2013 del celler Vinyes dels Aspres en la categoria de Blancs de pas per Fusta i el SoliSerena Garnatxa d'Empordà del Celler Cooperatiu d'Espolla en la categoria de Vins Dolços, Rancis i de Postres.
I els dos ors prioratins són per al Giné Rosat 2014 del celler Buil & Giné en la categoria de Rosats, i entre els Negres de Guarda s'imposa amb el Clos Abella 2010 del celler Marco Abella.
La resta de Vinari d'Or es reparteixen pel territori d'un en un. La DO Alella sorprèn amb un Vinari d'Or a un vi escumós per al Marfil Blanc de Negre Brut 2010 del celler Alella Vinícola en la categoria d'Escumosos Reserva. Conca de Barbera amb el ja esmentat Gran Or i Or al Vermell de Peguera 2013; la DO Penedès suma el seu màxim guardo amb el Sumarroca Bòria 2011 en la categoria de Negres de Criança. Per la seva banda, la DO Terra Alta obté també un Vinari d'Or en la categoria de Blancs Joves amb el Prohom Blanc Ecològic 2014 del celler Coma d'en Bonet.
Els quatre Vinari d'Or restants, reservats a vins escumosos, se'ls enduu la DO Cava, la que, lògicament, més n'ha inscrit. Són els Grau Dòria Brut 2013 entre els Escumosos Joves; el Marta Passió Reserva 2012 de les caves Canals Canals en la categoria d'Escumosos Rosats; el Rimarts Brut Nature Gran Reserva 2011 entre els Escumosos Gran Reserva. I per acabar, en la categoria dels Escumosos Antigues Reserves, s'imposa el Guillem Carol Gran Reserva Millenium 2006 dels cellers Carol Vallès.