24/11/2015
L’INCAVI repassa el passat i el present del sector en una exposició al Born Centre Cultural de Barcelona.
Per primera vegada a un sol espai, es fa un repàs a la història del vi a Catalunya, s’analitzen les fites més importants i es fa una fotografia de la situació actual. L’exposició serà a la Sala Dalmau del Born Centre Cultura i s’inaugurarà dia 1 de desembre. 
La mostra està organitzada amb divuit plafons on es combinarà imatge i text i on s’hi podrà trobar una part referida al passat, amb l’arribada del vi a Catalunya, la fil·loxera i els cellers modernistes. 
I una part, encara més important dedicada al present. S’explicarà com s’elaboren els diferents tipus de vins, quina regulació jurídica tenen, dades de consum i d’exportació, la feina d’investigació de l’INCAVI, les Denominacions d’Origen, les diferents varietats de raïm, etc.
L’exposició també fa un esment especial a aquells que treballen per aconseguir revaloritzar els vins catalans a casa nostra, com els Premis Vinari i la Guia de Vins de Catalunya. 
D’altra banda, es podrà veure una reproducció d’una secció d’un tall de sòl, (cedit pel Celler Espelt) en el que es poden distingir els diferents tipus de terres on creix la vinya a Catalunya, com els calcaris, pissarra, etc.
Aquesta exposició està pensada perquè sigui itinerant i pugui recórrer tot el territori, allà on ens la demanin.
El vi català, passat i present de futur, es podrà veure tot el mes de desembre i l’entrada és lliure.
Publicat per
16/11/2015
ha publicat aquest curiós article, que amb pruo feines resumim
Chiara Gai, Sommelier, Educadora Nutricional i Cap d'Innovació de l'escola Eshob, ens explica què és la ressaca i quins remeis hi ha per pal·liar-la
Qui ha tingut la desagradable experiència de viure una ressaca coneix de primera mà els seus principals símptomes: malestar, letargia, fatiga extrema, confusió mental, mal de coll, mal de cap, marejos, vòmits, aspecte cansat i deshidratació. El terme ressaca (tècnicament alcoholisme agut) indica els efectes d’una intoxicació provocada per l’alcohol que s'acumula en la sang molt més ràpidament del que pot ser metabolitzat pel fetge.
Els símptomes són proporcionals a la quantitat d'alcohol ingerida. L’alcohol deshidrogenasa i altres enzims presents en el fetge descomponen l'etanol. Una vegada que l'etanol s'ha metabolitzat, aquests enzims metabolitzen altres alcohols presents en quantitats més petites: entre ells el més comú és el metanol. El metanol es descompon en toxines com el formaldehid i l’àcid fòrmic: són aquestes que ens fan sentir malament.
De fet, una de les pràctiques més perilloses contra la ressaca és tornar a beure alcohol. Els enzims que descomponen els alcohols al fetge comencen sempre per l’etanol: quan estem en plena ressaca, beure més alcohol provoca que el cos deixi de descompondre metanol i torni a treballar l'etanol, donant-nos una falsa sensació de millora. En realitat estem perllongant la metabolització del metanol i els seus efectes desagradables. 
El que s'ha de fer per no tenir ressaca és beure amb moderació, però si això no s'ha fet, recomanem 7 remeis per pal·liar-la:
1. Vomitar. Sembla banal, però si som capaços de detectar que hem begut massa aquesta pràctica pot mitigar els efectes de la ressaca.
2. Beure molta aigua. L'aigua ajuda a restaurar els líquids perduts a causa de l'alcohol i és un excel·lent remei per eliminar petites quantitats d'etanol a través de suor i l'orina. 
3. Dormir al llit i de la manera més confortable possible, encara millor si disposem d’un coixí ortopèdic per prevenir el mal de coll.
4. Fer un esmorzar energètic a base de carbohidrats com pa, melmelada, fruita, mel, sucs naturals o un bon plat de pasta o d'arròs. Un dels efectes de la intoxicació amb alcohol és la baixada de sucre en sang: mantenir l'estómac buit allarga i augmenta la sensació de malestar. 
5. Evitar salses i fregits, aliments difícils de digerir: donen una inicial sensació de millora però poden provocar cremor a l’estómac i posteriors trastorns gastrointestinals.
6. Contra l’opinió comú, és millor evitar beure més begudes excitants de l’habitual (cafè, refrescos de cola i altres), irriten el revestiment de l'estómac i promouen la diüresi (agreujant la deshidratació del cos).
7. Caminar a l'aire lliure o fer esport suau: el moviment estimula l'expulsió de l'alcohol.
Consells:
• Moderar la quantitat. És obvi que si no superéssim la quantitat d’alcohol aconsellada per les autoritats mèdiques no tindríem ressaca. Dit això cadascú hauria de conèixer el seu "punt de no retorn" i evitar superar-ho. 
• Alternar begudes alcohòliques amb aigua o altres begudes. Un bon consell és demanar sempre aigua a la vegada i allargar els còctels.
• Es preferible beure cervesa o vi a licors i destil·lats.
• Evitar beure amb l’estómac buit: l'absorció de l'alcohol després d'un àpat consistent i ric en greixos és més lent i els efectes menys greus. 
• No barrejar l’alcohol amb fàrmacs i drogues.
Publicat per
11/11/2015
Gràcies al finançament del celler Perelada, el web del projecte inclourà la base de dades completa de les escenes de viticultura i elaboració de vi de les tombes egípcies i un mapa interactiu amb les fotografies. 


La documentació arqueològica sobre la viticultura i l’elaboració del vi de l’Antic Egipte és una de les més extenses i antigues. La vinya es cultivava al Delta del riu Nil des del Període Predinàstic (4000-3100 aC) i, des d’aleshores, a les tombes es dipositaven gerres de vi per tal que el difunt en pogués beure en el Més Enllà. 
El projecte ‘Irep en Kemet’ (Vi del Antic Egipte) té com a objectiu documentar el patrimoni arqueològic de l’antic Egipte relacionat amb la cultura del vi i posar de manifest la importància d’aquest llegat en la regió Mediterrània. L’equip del projecte ‘Irep en Kemet’, sota la direcció de la doctora Maria Rosa Guasch Jané, està format per Sofia Fonseca i Mahmoud Ibrahim.
S’ha creat una base de dades bibliogràfica per recopilar tots els llibres, articles, tesis, etc. relacionats amb el vi i la viticultura i l’enologia a l’antic Egipte, i una base de dades de les escenes de viticultura i enologia per documentar totes les pintures i/o relleus i també els textos associats a aquestes imatges datades des del Regne Antic (2575-2150 aC) fins al Període Greco-Romà (332 aC-395 dC). 

Publicat per
17/10/2015
L'Auditori de Vilafranca del Penedès va acollir el passat dia 9 l'acte de lliurament de la tercera edició dels Premis Vinari, que han proclamat el vi negre Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera (DO Conca de Barberà) com a millor vi català, atorgant-li el premi Gran Vinari d'Or.
La gala ha estat l'acte final d'aquesta edició dels Premis Vinari, que van arrencar a la primavera amb una convocatòria a tots els cellers catalans i que ha aconseguit la participació de 839 referències de vins emparats a les dotze denominacions d'origen de Catalunya. Deu tastos eliminatoris i un tast final han donat pas a la gran nit dels vins catalans, en què s'han lliurat 166 guardons als millors vins.
Els vins han participat en dotze categories, cadascuna de les quals ha rebut un Vinari d'Or, tres Vinaris de Plata i cinc Vinaris de Bronze, més algun extra en cas d'empat. Així mateix, s'han lliurat els Vinari Especial a la Producció Ecològica i els Vinaris Especials a les DO, que reconeixen els tres millors vins de cadascuna de les dotze Denominacions d'Origen de Catalunya.
El Gran Vinari d'Or 2015, que distingeix el millor vi català, ha estat per al Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera. És un vi negre jove, sense criança. O més ben dit, un vi vermell, com defensa el seu autor que ha estat el vi més ben puntuat d'entre els 839 presentats a concurs. Els més de setanta tastadors que han puntuat a cegues els vins participants, han reconegut amb aquest guardó la seva originalitat en recuperar un estil de vi tradicional: vermells és com s'anomenava als vins negres a Catalunya quan la intensitat del color no era una obsessió com ho és actualment. 
Reconeixement a Ramon Roqueta Roqueta 
El Premi Monvínic a la Trajectòria Personal en el Món del Vi ha estat atorgat a Ramon Roqueta Roqueta (Manresa, 1925). Els seus anys al front del celler varen traduir-se en una gran expansió de la marca i l’establiment d’una xarxa de distribució per tot l’Estat. Ramon Roqueta Roqueta va fer arribar els vins que comprava als pagesos de Rajadell i Fals, al Bages que tant estima, fins a “indrets tan llunyans com Sant Sebastià”. 
Els Vinari d'Or es reparteixen pel territori 
Enguany només dues DO, Priorat i Empordà, tenen dues medalles d'Or. El empordanesos són el Blanc dels Aspres 2013 del celler Vinyes dels Aspres en la categoria de Blancs de pas per Fusta i el SoliSerena Garnatxa d'Empordà del Celler Cooperatiu d'Espolla en la categoria de Vins Dolços, Rancis i de Postres.
I els dos ors prioratins són per al Giné Rosat 2014 del celler Buil & Giné en la categoria de Rosats, i entre els Negres de Guarda s'imposa amb el Clos Abella 2010 del celler Marco Abella.
La resta de Vinari d'Or es reparteixen pel territori d'un en un. La DO Alella sorprèn amb un Vinari d'Or a un vi escumós per al Marfil Blanc de Negre Brut 2010 del celler Alella Vinícola en la categoria d'Escumosos Reserva. Conca de Barbera amb el ja esmentat Gran Or i Or al Vermell de Peguera 2013; la DO Penedès suma el seu màxim guardo amb el Sumarroca Bòria 2011 en la categoria de Negres de Criança. Per la seva banda, la DO Terra Alta obté també un Vinari d'Or en la categoria de Blancs Joves amb el Prohom Blanc Ecològic 2014 del celler Coma d'en Bonet.
Els quatre Vinari d'Or restants, reservats a vins escumosos, se'ls enduu la DO Cava, la que, lògicament, més n'ha inscrit. Són els Grau Dòria Brut 2013 entre els Escumosos Joves; el Marta Passió Reserva 2012 de les caves Canals Canals en la categoria d'Escumosos Rosats; el Rimarts Brut Nature Gran Reserva 2011 entre els Escumosos Gran Reserva. I per acabar, en la categoria dels Escumosos Antigues Reserves, s'imposa el Guillem Carol Gran Reserva Millenium 2006 dels cellers Carol Vallès.
Publicat per
16/9/2015
Hi ha molts cellers que treballen des de diferents fronts per tal de col·laborar en una producció més sostenible. Quan ho fa una empresa gran, la notícia ens il·lusiona més, donat el major impacte que significa.
Cellers Torres estén el seu compromís de reducció de les emissions de CO2 a tota la cadena de subministrament. Després de diversos anys col·laborant estretament amb els proveïdors de raïm per ajudar-los a minimitzar el seu impacte ambiental, la companyia vitivinícola centra ara l’atenció en els proveïdors de material auxiliar, amb els que treballarà de manera conjunta en el disseny de plans específics de reducció de la petjada de carboni per aconseguir el seu objectiu de cara el 2020: emetre un 30% menys de gasos d’efecte hivernacle, per ampolla, respecte el 2008.
En una reunió mantinguda recentment al Penedès, el president dels Cellers Torres, Miguel A. Torres, ha demanat als seus principals proveïdores de vidre, cartó, paper, suro, alumini i destil·lat que auditin la seva petjada de carboni i estableixin un pla d’inversió per implementar mesures que millorin l’eficiència en els seus processos i el desenvolupament de propostes d’ecodisseny, com per exemple ampolles més lleugeres o embalatges amb menor impacte ambiental.
Cellers Torres ha reduït, des del 2008, la seva petjada de carboni en un 10% en tot el seu abast, és a dir, tenint en compte les emissions de la pròpia activitat (abast 1), les emissions indirectes per electricitat (abast 2) i les emissions d’abast 3, que són les traspassades pels proveïdors de matèria prima i material auxiliar (aigües amunt) i la distribució (aigües avall). Si es contemplen únicament les emissions pròpies i indirectes, la reducció arriba al 38%, com a resultat del programa ambiental Torres & Earth, que acumula una inversió de 10 milions d’euros des del 2008 en la implementació de mesures i actuacions focalitzades principalment en l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.
Segons Miguel A. Torres: “Les emissions d’abast 3 suposen més del 80% de la nostra petjada de carboni. Ja estem treballant amb els viticultors i elaboradors, però també necessitem la implicació dels proveïdors de material auxiliar, especialment d’envàs i embalatge”.
Reconeixements a proveïdors
Per incentivar els proveïdors, Cellers Torres ha anunciat l’entrega de reconeixements anuals, per part d’una comissió independent, a aquelles empreses que demostrin la major reducció de la petjada de carboni; la millor proposta d’ecodisseny pel seu potencial de reducció de CO2; i la millor inversió en tecnologia puntera per reduir emissions. 
La vinya i el canvi climàtic
Segons Miguel A. Torres, “el canvi climàtic és la amenaça més gran a la que s’enfronta avui la indústria del vi en general, i la viticultura en particular, ja que la vinya és una planta extremadament sensible als canvis de temperatura. Amb  el vi, la qualitat canviarà i això és preocupant”.
Torres s’està adaptant al nou escenari mitjançant tècniques vitícoles que permetin endarrerir la maduració de raïm, la recuperació de varietats ancestrals o la compra de terrenys a major altitud i latitud, en busca de climes més freds.
Publicat per

6/9/2015
Acaba d'aparèixer al mercat Gik, un "vi" de color blau fet per gent a la que "no li agrada el vi". Quan parles amb els seus creadors, no els importa definir el "vi" com una blasfèmia. Són gent jove, sense experiència, sense horaris ni oficina. Són dissenyadors, informàtics i químics. Creadors, artistes, músics. I gent a la que no li agrada el vi.
El Gik està treballat des de diferents cellers (de Cáceres, Rioja o Galícia), i tècnicament podria considerar-se un vi si no ho fos perquè se li han afegit colorants naturals sintetitzats al moment de la fermentació (res de la natura té aquest blau, comenten). 
Comenten que han volgut aquest blau elèctric perquè diuen que el vi és una beguda consumida per públic molt adult i volen buscar la gent més jove. Per això han fet un vi molt més dolç, que en tastos a cegues la gent defineix com a moscatell, flash, xampany, most... Un vi fàcil de beure.
Es van fixar en el sector del vi perquè és un sector, diuen, sense innovar massa els últims anys. Per això, al seu web, les primeres frases són: "Intenta oblidar tot el que saps sobre vi. Intenta desaprendre les 60 denominacions d'origen de vi a Espanya, les normes de servei i tot el que va dir aquell sommelier en un curs de tast al que et van convidar. Oblida les tradicions i oblida que parlem del líquid que representa la sang de Crist a missa. Ara obre els ulls, què veus? Una beguda dolça, blava i amb 11'5 graus d'alcohol. Això és GIK".
Publicat per
4/9/2015
El treball d'un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica demostraria que a la Terra Alta fa molts anys que s'hi fa vi, potser fins i tot que fou el primer punt de Catalunya en elaborar-ne. Després d'uns mesos d'investigació al poblat ibèric del Coll del Moro, s'hi ha localitzat les estructures d'un complex amb un cub que han documentat com el trull més antic de Catalunya, datat al segle III aC. "Els treballs han recuperat una rampa per on baixava el raïm i el trull on hi feia la fermentació", explica l'alcalde de Gandesa, Carles Luz. "A més a més, també s'hi ha trobat llavors de raïm, de les quals se n'estudia l'ADN". trull Coll del Moro de Gandesa Aquest projecte de recuperació del poblat, que segons els estudiosos va estar ocupat fins al 200aC pels ibers i on s'hi ha documentat també un fortí romanorepublicà posterior, es va iniciar el 2014 i tindrà una durada de quatre anys. Enguany, l'actual fase del projecte els ha portat a excavar un metre per sota de les restes actuals en un perimetre d'uns 120m2 i ha estat en aquest punt que s'han fet les noves descobertes.
"L'any passat hi van descobrir els murs que definien el poblat i també hi van reconèixer el que fóra un taller de lli. Ara, s'hi ha trobat restes de ceràmica i aquest espai per a l'elaboració de vins.
Luz es mostra molt satisfet per la troballa. "Estem molt contents de la feina que s'ha fet i dels resultats. Ara, hem de seguir treballant per poder destapar tota la història que s'amaga a sota d'aquest paratge".
L'equip d'arqueòlegs han localitzat estructures d'activitats artesanals i entre d'altres elements, s'hi ha trobat un crani que pot ser humà i l'esquelet d'un nadó que podia haver mort abans de nèixer.
Publicat per
Suscribirse a: Entradas (Atom)